nit freda

A fora, negra nit,
la gent dorm
silenci infinit.
Arraulida entre els llençols
m'abraço a ell,
ell dorm com si ho fes sol.
Me'l miro, l'acaricio.
Cap resposta.
Obeint el meu cor, li faig un petó;
ell es mou, es gira cap a mi
si sense ni tan sols mirar-me
es torna a dormir.
Envaïda per la seva olor
tanco els ulls
intento recordar els nostres bons moments.
Li agafo la mà,
ell, amb una lleugera carícia
me la deixa anar.
Com n'és de freda la nit
quan tu estimes
i aquest amor no es compartit.