Nit d'estiu! 1a part: Ella

Aquest silenci... m'enfonsa cap els meus pensaments, els meus somnis, les meves il·lusions i el que a vegades fa que m'angoixi... la meva realitat.
Miro per la finestra i el carrer està fosc, només l'il·lumina un petit fanal, absurd, perquè es com si no hi fos. Quant era més petita i encara hi havia la mare, miràvem les dos juntes per la finestra.
Això era abans de que ens abandonés a mi i al Joel. El Joel s'ha ocupat de mi, m'ha fet de pare, però ell ara te la seva vida; la seva família.
Així que ara em trobo sola en aquest pis on he viscut des de sempre. És molt antic, les parets són altes i les parts estan empaperades amb un d'aquells estampats que abans estaven de moda. Està clar que em sobra espai, estan gran, però m'encanta viure aquí.
Aquest barri, aquesta casa, es la meva vida. On he crescut, on m'he enamorat, on he plorat, on he estat feliç... la meva vida es resumeix en un petit espai.
Dissabte passat vaig tornar a tenir un dels meus enamoraments espontanis. Jo estava al bar de la plaça prenen un refresc i un noi es va asseure a la taula del davant. Aparentava uns 26 anys, més o menys. Tenis els cabells una mica llargs, fins les espatlles, ondulats i de color castany. Era molt alt i prim. Els ulls els tenia grans i d'un verd intens. Anava amb una camisa de màniga curta, li anava gran, i duia el primer boto descordat, feia molta calor, a ple agost "això no hi ha qui ho aguanti". Vaig deduir que ara músic quant va treure unes partitures d'una carpeta mig trencada. Es va donar compte de que el mirava, quina vergonya, i em va tornar la mirada acompanyada d'un somriure, un somriure perfecte. Em volia fondre! Vaig aprofitar que la cambrera va anar a prendre nota per marxar. Em vaig veure el cul de coca-cola que em quedava, vaig agafar les coses i fins mai.
Per un moment em vaig imaginar la meva vida al seu costat, estic com una cabra. A més, ja fa temps que he perdut l'esperança d'estimar. Pot ser es perquè em fa por... no ho ser. Sempre faig el més fàcil: fugir.
Ja estic dient tonteries altre cop. Vaig a donar una volta. Haver si em toca l'aire. Una passejada en una nit d'estiu, sempre sent bé.