Cansada

-Estava cansada... cansada dels insults, les pallisses, els crits... així que un dia, vaig fer el cort fort, vaig fer les maletes i vaig marxar. No sabia el què podria passar, després.
- On vas anar?
-A casa d'una amiga. Pensava que quant em trobés, amb mataria. Un dia, se'm va cremar el sopar. Em va dir que era inútil, que no servia per res. Primer va començar així, però cada cop anava cridant més, i em va agafar pel canell i em va tirar a terra. Amb vaig donar un cop molt fort contra la taula. Jo plorava i ell es posava cada cop més nerviós. Em va pegar unes quantes bufetades molt fortes; va agafar una cadira i me la va estavellar a l'esquena. No em podia moure, sentia molt de dolor. Amb va estirar pels cabells i em va anar arrossegant per tota la casa. Sense deixar-me anar dels cabells amb va començar a donar cops contra la porta i puntades de peu a l'estómac, fins que em va deixar inconscient. Vaig estar tres setmanes sense sortir.
-Què va passar el dia 4 de febrer d'aquest any?- va dir el policia.
-Jo...estava molt espantada. El dia abans em va trucar i em va dir que em mataria. Va sonar el timbre de casa la Mireia i la meva amiga no i era. Estava molt nerviosa, però no em vaig moure. Va tronar a sonar... i no parava. Sabia que era ell. Va tirar la porta a terra i va pujar corrents. Jo estava al sofà, arrupida, sense moure ni un dit, amb els ulls plens de llàgrimes. Cada cop les passes se sentien més fortes, fins que el tenia al darrere... un calfred em va recórrer el cos. Em va agafar pel braç fent-me posar dreta i em donar una bufetada tant forta que el llavi se'm va partir. Sagnava, però ja estava cansada... volia acabar amb tot això. Vaig anar corrents a la cuina, ell darrera meu. Vaig obrir un calaix tant ràpid com vaig poder i sense pensar-m'ho vaig agafar un ganivet, em vaig girar i el tenia el davant meu... no sé què em va passar, però uns instants desprès hi havia el seu cos al terra ple de sang... jo tenia les mans i la roba tacada de la seva sang. Sí, el vaig matar... i ho tornaria a fer!