Neteja bucal

La neteja bucal ja no podia esperar més. A finals d'any havia rebut una carta de la seva mútua mèdica on se li comunicava que a partir de 2008, les neteges de boca estarien cobertes per la seva assegurança. Era una bona notícia perquè s'havia informat del cost que tindria fer-se'n una a la clínica dental de davant casa i gairebé s'ennuega escoltant la tarifa que li va oferir una amable recepcionista de somriure blanc i polit. A més, havia descartat l'opció de la sanitat pública no tant per una qüestió d'esnobisme sino més aviat per la por latent que li infundava l'especialitat d'estomatologia al CAP, potser una llegenda urbana qualsevol, però s'hi resistia.

Encara no havia trucat al telèfon d'assistència permanent que podria informar-la dels centres on visitar-se però raspallar-se amb tota la intensitat que li proporcionava la mala llet que duia a sobre aquella nit, li va fer veure la clara necessitat de no demorar més aquella tasca pendent.

S'havia afanyat per sortir de la cuina entre la broma dispersada tènuement just al punt d'ebullició de l'aigua que esperava arromangada unes bledes llestes per ser bullides còmodament després de precipitar-se des d'una bossa poc respectuosa amb el medi ambient.

El cabreig monumental que havia agafat després de discutir fortament amb l'homenet que es negava a engolir un sopar fet amb total dedicació, li va enterbolir la mirada i li va aigualir el pensament.

Quan va arribar al bany, deixà caure les mans sobre la pica i alçant la vista cap al mirall del seu davant, es preguntà quant més temps li faria falta per decidir-se a tenir una revisió de la seva dentadura. Cada dia que passava anava a pitjor i cada nova raspallada a les dents implicava una petita hemorràgia bucal segura. Immediatament li venia a la memòria la periodontitis devastadora que havia acabat sense contemplacions amb les dents i les fundes d'or passades de moda de la seva pròpia mare. Amb quaranta anys aquella ja havia hagut de recórrer a l'ús d'una pròtesi dental.

En acabar, s'eixugà la cara i es tornà a mirar les faccions alterades que havien canviat d'estat d'una forma tan precipitada. Es sentia cremar per dintre, l'estómac l'oprimia i els ulls li parlaven amb llengua colèrica. Havia estat dura, no ho dubtava. I malgrat tot, li sabia greu haver de donar per acabat el cap de setmana d'aquella manera.