Nens

Des de molt jove he estat envoltada de nens : primer els fills, després nebots, fills d’amics i coneguts que no han deixat de passar per casa, ara un nét i des de fa uns anys, una classe de menjador plena de menuts que riuen, juguen, ploren i s’escridassen .

Hom pensa que ens prenen temps i altres coses, però m’he adonat de que és just el contrari : creiem que hem d’ensenyar, educar, donar, oferir als nens.... i és veritat, clar que sí! però si hagués de posar en una balança, tot el que crec que ofereixo i tot el que he rebut i rebo... no sé pas cap a on es decantaria la balança!

He après a fer el pallasso sense complexos, a inventar històries llarguíssimes, que tenen finals diferents depenent del dia i de la situació, a crear personatges imaginaris que no hagués imaginat mai, sense l’ajuda de tants ulls expectants, he après a somriure encara que no en tingui ganes, a gaudir d’un tros de paper, d’una mirada dolça, de cançons senzillíssimes... he après a ballar al compàs del no- res, a fer cançons que oblido al cap d’una estona. He après a pensar sense fer-ho, a renyar quan no voldria, a vigilar com qui no vol, a fer de monstre, de llop, de cargolet, de fada i de princesa...

Els nens ens obliguen cada dia a canviar d’estratègies, ens ajuden a desprogramar-nos, a deixar de patir pel demà, ja que ells s’encarreguen de que cada dia sigui diferent... Els nens ens descol·loquen, ens belluguen, ens fan viure espontània i simplement.

Ens treuen el millor i també el pitjor, perquè ens mostren la nostra cara més lletja, els nostres errors i mancances, les nostres incapacitats, els nostres límits.... però és honest i saludable saber qui som i com som . Hi ha molta gent que no ho sap i que viu entre penombres.

Els nens són llum, són color, són repte, són possibilitat, són conte, són llibertat... són els petits que viuen en nosaltres i que un dia vam ofegar...

Tant de bo que mai me’n faltin!

Glòria Vendrell i Balaguer