Cercador
NEGRE
Un relat de: xussa- Compartir:
Tinc por,
tot és negre i no hi ha cap llum
que m'enlluerni la cara.
Tot és fosc
i no es veu el teu rastre
per enlloc.
La vida em va somriure,
tot va ser clar.
I les teves petjades
encara reflecteixen els meus ulls.
Ara tot és negre i fosc
al meu cor.
No hi ha cap espurna de felicitat.
Tot es va desfer
quan tu vas marxar,
va quedar tot negre
i la meva esperança de vida
es va destruir.
Plorava i somicava,
tot era d'aquell color tan horrorós.
¿Per què abans la nit era tan clara
i ara el dia és tan fosc?
No sé si els somnis
són de colors, ni si són reals,
l'únic que sé és que el meu
un dia va ser de colors,
i ara
és tot tan negre...
Joana, Montse i Jèssica
Comentaris
-
Deuen estar amagats...[Ofensiu]jOaneTa | 02-12-2006 | Valoració: 10
Els colors no desapareixen i es converteixen en negre sino que formen el negre, intentau anar desfent-lo i aconseguint recuperar aquells colors que omplien els vostres somnis. M'encanta aquest poema, sobretot això:
Per què abans la nit era tan clara
i ara el dia és tan fosc?
Precios. Un petó
jOaneTa -
no...[Ofensiu]Capdelin | 02-12-2006 | Valoració: 10
ell no se'n va endur els colors, només va tapar-los amb una capa de negre per enfosquir la seva marxa.
Però un dia, rascaràs aquesta negror amb les ungles que ara t'esgarrapen el cor i de sota apareixeran de nou tots els colors, brillants, vius, més vius encara que abans... i dansarà el groc de Van Gogh i el vermell del clavell i el verd del julivert i el blanc de la neu que es fondrà en el teu cor.
Ànims, seguiu escriviu.
Una abraçada i petons NO negres... je je