Necessito tant...

Necessito tant arraulir-me al teu costat, envoltar-me en els teus braços, sentir el teu alè al clatell, necessito tant sentir-te ben a prop, buscar uns llavis que em consolin, que em facin sentir-me protegida, espantant pors perquè fugin, enganxar-me a la teva esquena i oblidar malsons…

Necessito tant que m'estimis, que la meva ànima em fa mal, que el cor s'ha de reconstruir. No sé on sóc, no se on vaig, passo, llisco i no aprofundeixo i per un cop em vull deixar anar, em vull fondre amb tu, vull començar de nou, amb il·lusions, projectes i pors compartides, posar tot el que pugui de la meva part, perquè siguis feliç, perquè tu també trobis una nova oportunitat de sentir-te estimat, desitjat, còmplice de mi, que em somriguis i m'entenguis amb una mirada, amb un gest, una carícia a la cara, una picada d'ullet, vull tenir moments per recordar, però en vull tenir de nous. Que la set de tu no s'apagui, que sempre et pugui provocar un somriure, una paraula tendra, que et sentis conquistador i jo conquistada, que m'estimis… i estimar-te tant com el meu cor em deixi….