N'aprenc i reescric teixit-- Fil teixit de seda II

Quasi ja és mitjanit. Apago el llum i tanco la lectura, el llibre de les il·lusions.
Em guardo les últimes paraules que he llegit: "fil de seda".
Entre tant espero m'arribi el son, només m'il·lustra el cel obert. Encara és encès el rètol de la Chrysler de l'edifici del davant, el tinc enganxat a la persiana, també m'acompanya.
A les dotze i un minut, en mig del silenci, s'apaga el cartell. En la foscor del moment, cerco la ràdio, sempre està sobre l'altre coixí, però, no la trobo està perduda - potser és a l'altre punta? .... aixeco els llençols en una revolada i sento que cau, ha anat a parar baix del llit, la deixo tranquil·la . La humitat relativa se m'amuntega solta els ulls.
De sobte, s'escola dins la meva estança, per entremig de la cortina fina, un fil de lluna plena. És un fil suau i intens, teixit de seda, té un do especial, m'abriga...
- és una il·lusió?