Nanorepte 456: La mirada dels infants(16-05-2011)

Un relat de: [ contrasenya recuperada ]
Nanorelat guanyador:

Desconcertat i sorprès — nuriagau

—Mama, em fa mal...
—Si pogués, em quedaria jo aquest dolor.
—De veritat? —digué amb la veu i la mirada.

———o0o———


Resta de nanorelats participants:

Números a Ceràmiques Alcàntara — deòmises
Davant del gerro trencat, l'Èrica em mira desconsolada. No tinc cor de renyar-la i l'abraço per evitar més llàgrimes.

Mirades que parlen ! — Joan G. Pons
Passejant, l’Estel, 6 anys, s’atura i mira una margarida.
Després em mira, somriu i m’apreta la ma suaument.

No cal que parli — uanra
La mama diu que em canvia la mirada segons si toca verdura o espaguetis per sopar.

Dos sols radiants — joandemataro
Els ulls d'infant són dos sols tan radiants que només ens donen conhort, doncs transmeten la més pura innocència.

Nen d'acollida — Englantina
Recent arribat del país de la gana, el vailet mirava astorat els bocins de pa que anaven a la brossa.

Engranatges — brins
Creia que ja coneixia el gran dolor que provoca una separació matrimonial, fins que observà la mirada de la nena...

Mirada explícita — Nonna_Carme
Vaig descobrir un dels amagatalls de la tristor quan l'Aleix, sis anys, va perdre la seva gosseta "Mitzi".

———o0o———


Nanorelats fora de concurs:

On és l’espectacle – Joan Gausachs i Marí
—És un rotllo anar amb el nens al cinema.
—Fes com jo. No miris la pel·lícula..., mira’ls a ells.

———o0o———


Enllaços al fòrum:

Resultat i comentari dels participants

Votacions

Convocatòria Nanorepte

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer