Nadal

Un relat de: kukisu

Nadal és un infant
de mirada clara,
portador de l'amor,
curull d'esperança.

L'esperança dolça que,
a les seves mans,
entre nadala i nadala
ens tornem infants.

Infants de l'ahir
camí a l'infinit,
ens guia el minyó
de dia i de nit.

La nit és obscura,
els temps també ho són.
Entre tanta boira
s'amaga el Senyor.

Senyor, pare nostre,
nostre salvador,
tasca dura i aspre
per al redemptor.

Redemptor de vides
que perden el nord,
s'esmunyen absents
entre dany i plor.

Plor que ens agermana,
tots hi som cridats,
com una sardana
ens uneix de mans.

Amb les mans obertes
ens rep el Nadal,
tota l'esperança!
Quin millor regal?



Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]
    roda03 | 26-11-2005 | Valoració: 9

    Hola kukisu,
    Crec que aquest poema té una importància molt especial més que en el vers crec que és en el missatge.
    Se't nota que tens sensibilitat i has fet una cosa molt important que és no deixa perdre el bell costum d'escriure una nadala.
    Jo em comprometo des d'avui a penjar la meva, doncs cada any ho faig i aquest any ho faré molt especialment per tots els amics de relats,
    Brindo pel Nadal, per l'amor i pels nostres pessebres,
    Roda03

  • nadal[Ofensiu]
    donablanca | 10-05-2005 | Valoració: 9

    són com una série de rodolins molt ben trobats

Valoració mitja: 9