...Nadal...

Desitjaria que fossis aquí, que ho veiéssis amb els teus propis ulls i ens ho poguéssis dir...
M'agradaria tornar a sentir aquella olor de serradura, aquella pols de la fusta tallada, la embriagadora presència del barnís enganxat a les teves mans rasposes, amb aquells dos dits més curts pagats a preu de plata al treball, per un mal dia indescís, un mal són potser, o un despertar amb el peu esquerre...
Tant de bó pogués tornar a sentir aquelles olors, aquell riure descuidat per la sorpresa de la gràcia, aquella alegría que despreníes, aquells balls i saltirons a ritme dels Beatles pel dinar de cada any, tot per haber-te tocat el rei, la rialla a la cara del pagador del tortell, que encara treia la figura per la boca...
Un cop més sense tú, un any més d'un nadal que no ès nadal, d'un nadal perdut en la penombra del teu lloc, el teu tró, la teva corona que no té altre cap...en el teu territori però sense tú.
Tant de bó pogués abraçar-te un cop més...