Nadal, i els nostres vellets desvalguts

Un relat de: Josep Bonnín Segura

No sé si vos n'heu adonat, però tornem a entrar dins la cursa embafadora publicista que agafarà el tant anomenant esperit de nadal i el convertirà en: Barbies de tota casta, ormejos nadalencs, torna a casa per nadal, i les veus inintel·ligibles de la publicitat del perfum, sobre tot per dona i l'esbart de solidaritats ben enflocades a veure si ens remouen una mica el coret. Jo no dic que totes les ongs. se les hagi d'enfonyar dins del mateix sac, però les darreres noticies que arriben de segons quines, com la que volia transportar els nins del Txad i qualcuna d'altra et donen que pensar. Hauríem d'estar vigilants on arriben els nostres doblers i si realment arriben on nosaltres pensem que ho desitjaríem.
Enguany no escriure sobre l'esperit de nadal i el consumisme desaforat. A més d'embafat n'estic un poc oiat i no tinc esma per repetir el que tantes vegades he escrit. Jo que veig poc la televisió, pens fer una vaga visual i veure-la menys encara. De tant en tant una iniciativa així és saludable mentalment.
Avui parlaré d'un tema més íntim, que no per això no es converteix en universal.
La vida en diferents moments ens posa en front de tessitures molt difícils. Parl de la mort de les persones estimades i també del procés que algunes passen abans de deixar-nos. Procés que vivim com un daltabaix emocional que et cruia per dedins.
Contemplam a aquelles persones que eren un tro, que disposaven d'una gran energia, il.lusions, que no els atemoria gaire la feina; invàlides, que ja no són autosuficients, que depenen per a tot dels altres i que ni controlen les seves funcions fisiològiques més primàries.
Qui més qui manco ho ha viscut això o possiblement ho viurà amb familiars propers, és com una llei de vida, malgrat a vegades es trenqui sense possible comprensió. Pares, mares, concos, germans que per l'edat i també debut a segons quines malalties degeneratives o també perquè el seu cosset ja no respon debut a què s'han acabat les piles, arriben a aquest dolorós estat desvalgut.
L'únic que podem fer per elles, a part d'estimar-les molt ja que precisen de la mateixa tendresa que un infant, és fer-los aquests instants el més senzills possibles, tenir molta cura d'ells: Alimentació adequada, una bona base de descans, neteja com cal, guarir adequadament les escares que amb el temps s'aniran formant; no hi ha volta de fulla i al mateix temps agrair a les persones, tant de l'estament mèdic que s'han humanitzat en front d'aquests pacients com a les guaridores de moltes nacionalitats (això forma part també de la globalització), la tasca que fan quan els familiars s'ho poden permetre. I l'administració hauria de prendre consciència de què cada vegada seran més persones les que necessitaran aquestes atencions i em refereix a veure com és desenvolupa la recent creada "Llei de la dependència"; esper que amb molta sensibilitat que és imprescindible.
La creació de lleis per reglamentar la situació de desemparament d'una gran part del col.lectiu social ho consider justícia distributiva. Ara bé, pel compliment d'aquestes legislacions al cent per cent, es necessita d'un finançament adequat i d'un personal suficient i ben preparat. Sense aquestes dues premisses, les normes poden quedar en un plec de bones intencions. Això és el que la participació ciutadana dins d'una democràcia no ha de consentir mai i estirar les orelles dels polítics que no han tingut els medis esmentats en compte i han legislat de cara a la galeria per la consecució de vots i cotes de poder. Avís a navegants¡.
Quan són els mateixos familiars els que volen tenir cura de totes les atencions cap a la persona desvalguda- a vegades hi ha alguns motius egoistes per estalviar uns doblers, malgrat es tinguin i d'altres no se sap com demanar el suport de personal preparat- a més del desgast i esgotament físic, també comportarà un gran desgast emocional i això passa seqüeles que els poden fer arribar fins a una depressió de la que no en serà tan senzill sortir-se'n. Devem aprendre a conèixer les nostres limitacions.
Escric sobre aquestes situacions, perquè ara mateix la meva família l'està vivint en directe amb el meu sogre i vull fer carta pública d'agraïment a totes les persones que ens estan ajudant en aquests moments: metges i metgesses del PAC, infermeres que venen a fer les cures, i a les guaridores familiars tant les que venen a través de les institucions com a les que hem contractat per a l'atenció més continuada a lo llarg del dia i la nit. I aprofit per aixecar una llança a favor d'elles que gran part són romaneses amb un cor que els vessa i que la premsa, tan sols ens parla dels romanesos en casos de delinqüència. Trob que ja basta de fer generalitzacions negatives que no ajuden per res a la convivència.

En front aquestes situacions t'arriba un cert sentiment d'impotència quan reflexiones i et demanes el perquè ha de ser necessari viure i veure una degradació física i mental a passes agegantades que no et porten enlloc, cap a ningun objectiu esperançador amb futur. T'agombola pensar que es troba atès de la millor manera que sabem. Malgrat a vegades aquesta afirmació no sigui suficient.
Les cultures sàvies sempre han considerat els seus vells, els han tingut en una alta estima i han estat cuidats com cal. A veure si hauríem d'aprendre d'elles.
Fins la propera.

Josep Bonnín

Comentaris

  • els vellets tot l'any[Ofensiu]
    philip | 03-01-2008

    Els vellets tot l'any estan desvalguts i creu-me també hi ha molta gent que sel's estima.
    Fas bé de no parlar del consumisme, ja fa una mica de llàstima, més que res perquè els que tenen un poder adquisitiu gran, aquests dies se'n van a esquiar als Alps i nosaltres parlant del preu dels llagostins, dels anuncis i dels perfums etc. etc. Almenys serveix per a fer-nos reflexionar.
    També és cert que hi ha molta fam i això desespera perquè nosaltres no ho podem arreglar. Només col·laborar en el bé que poguem.
    Els nostres avis també feien festa grossa per Nadal i mataven el gall. Els altres dies poca cosa feia bullir l'olla. No cal ser tant derrotistes, de classes i barreres n'hi haurà sempre.Per Nadal i la resta de l'any.

  • Gràcies Eulàlia pel teu comentari[Ofensiu]

    No sé si tornaràs a obrir el relat, per si de cas, et deix aquest comentari per tu i per tota la teva família. Jo també crec que Nadal com a tradició vertadera és molt maco. Et convido a llegir un altre relat respecte al tema de Nadal "L'escapada de l'àngel". He escrit en contra del falç Nadal bassat en un consumisme desaforat i amb unes "tradicions" que no ens pertanyen. Si el Nadal s'empra per fer que uns valors que s'haurien d'emprar tot l'any, és recordin, ja m'està bé. Ara bé, no puc amb el tema consumista que unicament valora aquestes festes per a comprar, comprar i comprar.
    Rep una forta aferrada pel coll (manera de acomiadar-nos per Mallorca)

    Jopse-Keops el beduí d'ultramar

  • TENS RAÒ[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 26-11-2007 | Valoració: 8

    PERÒ A MI M'AGRADA MOLT EL NADAL, ES UNA ÈPOCA MOLT ENTRANYABLE I LA VISC D'UNA MANERA MOLT ESPECIAL, ES VERITAT QUE GASTEM MOLTS DINERS, QUE ENS RETROBEM AMB LA FAMILIA DE CADA DIA I LA QUE FA MOLT DE TEMPS QUE NO VEIEM, PERÒ MALGRAT QUE JA TINC 50 ANYS, ENCARA EM SURT L'ESPERIT NADALENC DE QUAN ERA PETITA, I A CASA HI TINC DUES FILLES QUE HAN HERETAT LA MEVA DEVOCIÓ PER AQUESTES FESTES. JO PENSO QUE MALGRAT LES FESTES SI HO VOLEM NO OBLIDEM ELS VELLETS DESVALGUTS PROPERS NI ELS QUE ENS SON UNA MIQUETA MES LLUNYANS. BON NADAL TINGUEM TOTS PLEGATS JOSEP, I UNA FORTA ABRAÇADA. EULALIA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

400 Relats

903 Comentaris

484831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!