Mut desamor

Tenia trenta-tres anys i era rude, però estava enamorant. Tant que, per celebrar-ho, havia begut. No hi estava acostumat. En podia donar fe aquella barra de bar que tantes vegades havia acollit la seva buidor davant un refresc. Avui, en canvi, se sentia eufòric. Tornà a beure. Fent fins i tot alguna tombarella, sortí al carrer i anà a cercar el cotxe. Obrí la porta, s'assegué còmodament al seient davanter, deixant una cama a fora i l'altra a dins, i engegà la ràdio. Sonava ben forta. Tocaven aquella cançó que parlava d'amor i que ell, de tant escoltar-la, sabia de memòria. Sentí unes ganes enormes de cantar-la en veu alta. S'hi engrescà. De fet, no feia sinó seguir-la cridant en un to incert i invariable. Volgudament, s'avançava a la lletra en els interludis musicals. Li semblava, així, que ell n'era l'autor i l'intèrpret i que, de fet, era la ràdio qui li retornava, com un ressò de la seva pròpia veu, escarnint-lo sense asprors, lletra, música i sentiment. I una vegada i una altra, mentre esperava sentir-se fidelment repetit i la música feia el seu curs, esbossava un somriure d'absoluta satisfacció, d'autèntica complaença.

No havia acabat la cançó que decidí declarar-se. Es dirigí, per primer cop, a casa de l'estimada. Va prémer el timbre. Ella obrí, el veié, s'espantà. No s'hagués imaginat mai que la primera trobada amb aquell home de qui s'havia enamorat veient-lo treballar en la construcció de l'edifici de davant casa seva fos així, tant de sobte.

Ell la mirà als ulls i comença a cantar-li la primera frase de la seva cançó:
- "En la nit obscura de la gran ciutat..."

A ella li arribà un crit sostingut, amb un baf insuportable de beguda alcohòlica. Ell la mirava, impacient i expectant, esperant la seva reacció. Fixà els ulls en la paret nua i groguenca que s'estenia darrera d'ella. Tornà a començar:
- "En la nit obscura de la gran ciutat..."

La mirà de nou, de fit a fit i amb uns ulls cada cop més tristos. Ella seguia allí, silenciosa, amb els ulls interrogants. Comprengué que allò no tenia sentit. Girà cua i baixà les escales. Ella tancà la porta darrera seu.

Aprengueren un i altra que l'amor és difícil. Ella pensà que aquell home es donava massa a la beguda. Ell, d'ella, que no era sinó una dona insensible.