Muntatge

La platja reclamava la meva atenció. Era el tercer cop que m'hi entrebancava.

-Verge.-anava recitant jo.-Aigua transparent. Sorra blanca, cocoters i nadius i nadiues servicials. A dos quilòmetres de Manga-Manga…

-No, Carles, a aquesta distància només hi ha uns penyasegats sense interès. La platja està a dotze quilòmetres. I no és Manga-Manga, sinó Mbanga-Mbanga. Consulta la guia Routards cool.

Eren les vacances més curioses de la meva vida. Curts de pressupost, la Txell i jo havíem decidit anunciar a la colla que empreníem un viatge exòtic i inabastable. Després, al marge d'un parell de llicències eròtiques (no debades érem de vacances, tot i que tancats a casa nostra), la part més dura: memoritzar dades i associar records apòcrifs a les fotografies que havíem pescat amb el Google. I també la morenor UVA casolana, deixar que ens piquessin els mosquits de casa, la ingestió indiscriminada de laxants per assolir l'aspecte demacrat que s'adeia al viatge. Tot plegat perquè ens havia tocat organitzar el primer sopar postvacacional. I jo que, atabalat amb tantes dades reals i tantes anècdotes creades, era incapaç de memoritzar on era la refotuda platja, com carai que es digués.

-T'imagines, Carles?- em va demanar ella mentre encenia el tercer porret del matí, amb aquell posat que no presagia res de bo.-T'imagines que tanta feina i tant d'estrès perquè tothom s'hagués quedat a casa, perquè fet i fet, com a casa enlloc?".

Voldria haver respost, tot i que no venia a tomb, que per als regals ja tenia localitzat un tot a cent molt ètnic que no tancava mai, però vaig fer una caladeta i vaig retornar (mentalment) a la platja.

-Verge. A dotze quilòmetres de Banga-Banga…