Mullaré la meva pell en la foscor de la mort

Un relat de: Marc Freixas

Si parlo de la llum aixoplugada en la vida,...

I si deixo mullar-me la pell en la foscor de la mort;
presó del silenci entristit en el somriure dissimulat,
en profecia del qui dicta la sentència del cor innocent,
per benefici del que no viu en la plena llibertat.

Si parlo de la llum aixoplugada en la vida,...

Sovint voldria que vingués a buscar-me amb rapidesa;
un moment dolç de tendresa per recordar les coses viscudes,
en petites dècimes de segons esmicolats en el dolor del marxar,
per renéixer uns instants i morir en el després del tot.

I si et parlo de la llum aixoplugada en la vida,
també deixaré mullar-me la pell en la foscor de la mort :

sovint voldria que vingués a buscar-me amb rapidesa.

Comentaris

  • L'he trobat!!!!!![Ofensiu]
    Fada del bosc | 04-12-2010

    En tens tants que em pensava que no el trobaria.....

    Això és el que t'he posat al fòrum:
    Magnífic

    Un d'aquells poemes per llegir i rellegir, d'aquells que no et deixen indiferent ( com solen ser els teus )
    La mort fem veure que no hi és però ens acompanya dia a dia... de fet en vida pots deixar de sentir, en certa manera et pots morir tot i seguir respirant.

    He llegit que ja fa temps que el tens a R.C. ara el buscaré perquè m'ha agradat.
    Jo també en tinc un que parla sobre la mort és diu "El bes de la Mort"... perquè hi ha un temps per escriure coses alegres i un altre per escriure realitats tristes.

    Tan mateix hi afegeixo que m'agradaria tenir l'habilitat que tens per tractar qualsevol tema d'una manera magnífica.... és un goig poder-te llegir.

    La Fada

  • HOLA MARC[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 20-09-2004

    La llum quan es font el sol amb l'arena del desert es com tu te ho imagines es . . . poesia. La mort i ronda de vegades en mig del desert pero sols els mes agoserats la poden enganyar. Es fantastic.
    Com tu.
    Tambe espero veuret a al proxima trobada.
    Salutacions.

  • Tots ho farem, un com o altre...[Ofensiu]
    Queca | 28-08-2004 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema, que (per cert), no rima gaire, i tot i així, jo he llegit poesia, perquè tu en saps fer-ne com ningú.

    Moltíssimes gràcies pels teus comentaris, m'animen molt, de debó!
    Jo també espero poder parlar més amb tu a la propera trobada (desitjo que sigui ben aviat!!), ja t'ho vaig dir.

    Una forta abraçada i un enoooorme petonàs poeta!!
    Cuída't!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.