MU

Un relat de: camisa

MU

...els arbres van parar


de caure
mil amunts i avalls
de cavalls descansaven i menjaven
herba
entre l'herba
una una una bala
esperava per ressonar
en l'empedrat
d'una ciutat
sense cap home
l'escòria humana es tornà en ferro
roent esquivant mil senyals enrere
un mossèn s'encallà en
treure's la sotana
algú mastegava més fluixet
esperant sentir
el gat miolant a fora
i el gat
pallús
se sostenia de cap per a vall
en una biga mil·lenària.

I jo, mentrestant, et tocava el jersei.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de camisa

camisa

8 Relats

1 Comentaris

6593 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
4

Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur

i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent

-Doncs posi'm el de cent, no?

I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas

(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com