ara si po ser

Un relat de: camisa

ara si pot ser

ara si pot ser
caiguem junts
tocant-nos una mica
amb les flassades
blanques
però negres
damunt nostre
així sota el llit
ara si pot ser.

Ara si pot ser
Juguem amb els colors
De la llum
Blanca
Juguem amb
Un prisma invisible
Que ens descompon
Els dos iris
A remotes distàncies

Ara, caiem i retrobem-nos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de camisa

camisa

8 Relats

1 Comentaris

6619 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
4

Si estic estona amb tu
quedo reduït a tan poca cosa i a tan
poquíssima cosa
i em faig tan fluix
que esdevinc res, un punt, un quasi re,
i sols em queda o ja sols sóc
la pura essència
la pura essència meva
i és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur, tan poca cosa,
és com si fos pecat
esser tan poc, tan pur

i quasi em sembla que ni m'atreviria
-com si estigués mal fet-
que no m'atreviré
a complir
el teu encàrrec
de vés a la bodega amb la botella buida
i digues que te l'omplin de vi blanc
i el taverner me diu que en té del de vuitanta,
del de noranta i de cent

-Doncs posi'm el de cent, no?

I pim pim pim me'l posa, el pago,
surto al carrer
vinc cap a tu
ja tinc el vi
sóc poderós.
E.Casassas

(ijastà) sukdetaronja@correucalent(o hotmail, com volgueu).com