Motius

quelcom d'innocent, de màgia, de llum, d'espontaneitat, de romanticisme fresc, de llenguatge suau i rebel, d'amor juganer i valent, de desafiadament a la quietud fòssil que et va morir esperant... hi ha quelcom de poètic i bell, de persona... LLUITANT!
una abraçada.

eis! bones! Com va acabar ahir la nit? Va estar wapo, eh! A mi em va molar molt! De fet, aquests balls i l'ambient que s'hi crea sempre em fan sentir molt bé! ;)

Sovint és l'amor qui ens incita a escriure: els pensaments cap a aquella persona que mai s'allunyen de nosaltres; aquella imatge que resta constant en la nostra mirada; aquelles sensacions immòbils que ens recorren per dintre...

Com han dit més avall, en el tema de l'amor sovint no cal (o més ben dit: és impossible) buscar-ne o trobar-ne els motius; simplement sorgeix i no podem evitar-lo o es fa immensament difícil. Tot i així, seguim buscant-te els "per què's" i ens qüestionem dubtes constantment... se sol fer innevitable...

ei! la foto és del Parc de St.Llorenç del Munt, oi? (de camí a la Mola... --> el meu pare sempre li ha dit la màquina de tren al que es veu entre els arbres... ;) jejejeje)

apali! ens veiem enmig d'una rotllana dansaire o entre les lletres d'una pàgina de somnis! ;)

que vagi bé!
Gemm@