Mort Anunciada

Es desgrana amb mirada de casa vella. Els ossos-biga se li corquen sense remei, podrits per la humitat i el temps, escopint els claus que li tancaven la ferida.
Estàtic es mira la vida des dels vidres ratllats, des del cul del carrer on no hi toca quasi el sol, on sol s'hi passegen gossos que pixen fent l'aire més àcid a cada gota, més humit, més florit.
Cau la mirada de teula amb la nit, se li baixen les persianes irremeiablement, per sempre i quan venen els especialistes no és per cercar salvació sinó per repartir les parts seccionades sense remei ni plor en contenidors de, com diuen ara, salvar -ecològicament- altres vides, remeiar altres morts menys presents o més futures.
S'esvaeix per sempre el número cinc del carrer del carrer Mediona a mans de "construcciones gil" per deixar pas a una placeta criaherbes enmig del casc antic.