Morir al carrer

La notícia és esgarrifant per tot el que significa. De segur que a altres llocs del món també ha passat. 48 persones mortes a Polònia debut a l'onada de fred. Persones que dormien al carrer.
Vos puc assegurar que sé de ben cert que a segons quins museus hi ha quadres que tenen el seu grau d'humitat i una bona calefacció per la seva correcta conservació. Vol dir això que la Vida està en un lloc més baix en l'escala de valors socials que segons quin tipus de patrimoni? Per desgràcia i per vergonya la resposta és un si com una catedral.
Voleu dir que no existeixen espais i locals on es podrien habilitar per aquestes circumstàncies i els sense sostre hi poguessin anar a escalfar-se i tenir un aixopluc amb un mínim de dignitat? També vos puc assegurar que la resposta és si. Però els sense sostre són invisibles durant tot l'any per part de moltes administracions públiques; es fan visibles des del començament de les festes de Nadal fins el dia dels Reis Màgics i després inevitablement i com cada any retornaran a la invisibilitat, malgrat moguin els seus carros de supermercat amb les seves escasses pertinences i els tetrabriks de vi barater que també els ajuda a escalfar-se quan el fred s'ha disparat.
Seran aquests els pobres i exclosos del que Jesús de Natzarè parlava en el seu missatge? L'han escoltat el que diuen esser els seus representants?
Vos puc assegurar que si un dia a algú se li ocorres sumar l'inventari patrimonial, tant amb edificis com en tresors ( cada catedral en sol tenir un) ens posaríem les mans al cap quan veiéssim la burrada de zeros de la xifra en euros.
Sé cert que la transformació d'una petita part d'aquest patrimoni en diners efectius, a totes les ciutats del món, permetria de segur crear llocs adients on poder guarir als sense sostre i als exclosos d'una societat un tant cruel i a vegades més que hipòcrita. Però mentre no facin massa nosa, que circulin pels carrers i si es moren, ja els enterrarem.
Fa estona vaig escriure sobre el tema de Gescartera, i em va indignar saber que l'arxidiòcesi de Valladolid, hi tenia invertit , em sembla no mal recordar , prop de mil cent milions de les antigues pessetes, en concepte de "puntes de tresoreria". A què és de vergonya. També de vergonya que tinguin la seva pròpia entitat d'inversió, o tal volta no, ja que funciona com qualsevol empresa privada, però amb uns privilegis que les altres no tenen. Llegiu Concordats estat Espanyol amb el Vaticà i sabreu del que estic xerrant.
Sabeu que valdrà la celebració del Nadal en el Vaticà? O que cobra cada Cardenal? O tal volta que costa tot el seu vestuari, inclòs el del Papa, fet expressament per botigues especialitzades, amb els millors i més exquisits teixits per fer les seves vestimentes? A quants d'anys llum es troben de la vertadera església dels pobres?
No vull ni recordar el que el Bisbat de Mallorca va pagar a Barcelo, per refer una capella de la catedral de Palma. Era necessari, aquesta és la pregunta? No hi havia altres necessitats més prioritàries i més coherents amb el missatge que diuen predicar? Que n'hauria dit Jesús de l'escomesa? O els tornaria recordar que "serà més difícil que un ric entre en el regne del cel, que un camell passi pel fil d'una agulla. (recordar que la porta de l'agulla era una porta molt estreta que quasi no hi passava un camell).
Polònia és un país eminentment catòlic, on els pobres se segueixen morint al carrer. Com sempre, els pobres, els exclosos, els habitants de "xupanos" , tenen poc espai en les pàgines dels mitjans de comunicació o a les telenotícies.
Estic embafat d'incoherències i aquest temps nadalenc, encara en surten més o també es fan més visibles.
M'agradaria saber quines i quantes ajudes van arribant a Can Gazà per part de l'església catòlica mallorquina. Com Jaume Santandreu, pel que viu, fa i escriu, els hi és més incòmode que una busca dins un ull o un bon gra en el cul, no crec que siguin massa privilegiats amb els seus donatius. No gosa de massa simpaties pel Bisbat.
Sempre que m'estic referint a segons quins tipus de comportament, i sobre tot quan faig referència a l'església Catòlica, ho faig referint-me a la Cúria, als capitosts; ja que coneix persones de base, cristianes i catòliques que són les que de debò estan aportant el missatge de Jesús al carrer i amb ell hi viuen.
No tinc cap ganes d'escriure, ja que ho he fet moltes altres vegades, sobre el retrobar el vertader sentit del Nadal. I també dir que si he escrit sobre hipocresies i incoherències cap als marginats ho he fet, no tan sols en Nadal, sinó en molts altres moments de l'any. Ja sé que la meva veu, no arriba a molts llocs, però al manco sent que és necessari deixar un testimoni i denunciar algunes coses que no poden quedar tapades.
Acab l'article amb un succés, com és l'intent de prendre-li el bàcul al Papa Benet XVI per part d'una al·lota, amb problemes mentals diuen. El Papa no va tenir cap problema, però si un Cardenal, que en la caiguda es rompé el fèmur. Si jo hagués de titular la noticia, seria aquest: "Celebrant el naixement de Jesús cau el Papa pel terra i perd el bàcul". Les coses no venen per casualitat, treu-li vosaltres mateixos l'entrellat al títol.