Món i dolor

Obeliscs encantats
damunt les piles
de runa dissociada
capturem l'esperit de la cendra
veiem esferes flotants
capturen el senderi
amb les seves formes calidoscòpiques
l'arc de Sant Martí
plora d'impotència
davant l'avanç esborronador
de les noves polítiques

Aturats en mig del no-res
com balenes al tròpic
alenem les escumes
tot gira entorn el nivell
per desgavell de previsions
terrabastall de prometences
capgirell acrobàtic del tenaç
urbinauta que sadolla
previsions incalculables
vol rescabalar-se del descrèdit
de tenir trempera
auscultar el batec
de minuts interminables

Dessota la terra
reposen els esparracats
esperen la vinguda dels justos
la gran flamarada destructora
el final dels instants
per prendre's revenja
d'afliccions i cantonades
de tantes hores perdudes
en feines i treballs
per no-res
per esborronar-se veient
guanys estel·lars a la catifa

Peus adolorits
matxucats per llargues caminades
miren amb ulls cobejosos
el passar captiu
de pretensions exagerades
els currículums assassinats
per cobdícies poc confessables
a l'hora del cafè s'ajunten
retrets i amargors
cap sucre no les pot guarir
no es poden dissoldre
com el terròs al negre

El so de les dolçaines
tenores i sacabutxos
sacs de gemecs desafinats
caiguts en desgràcia
per la notació simplificada
inspiren llur simfonia
sense esperança
amb tristor,_en mig de plors
de criatures abandonades
al si de la llar

Llàgrimes cremadores
s'abraonen amb la galta
l'abranden impiament
sense miraments

Corrues de pensadors
gernacions amunionades
al peu del balcó
passant fred i ànsia
es demanen pel sentit
de tantes morts i desgràcies
en això fins i tot
superem la fortuna

A l'ampit de la finestra
abocada amb els pits enfora
la minyona enlleurada
observa les evolucions
amb esguard inquisitiu
de treballadors infatigables
potser contempla llurs braços
gruixuts com troncs
cepats i llustrosos
per la suor que regalima
no mirarà enrere cercant
la brossa arraconada
el greix escampadís
les olors penetrants
tot plegat li recordaria
la seva feblesa
els plors i llagrimeigs
les hores perdudes
en contemplacions absurdes

Cap ordre no contravé
la buidor consubstancial
de rutines adquirides
des de la tendresa de la infantor
molts s'afanyen
primeres files al teatre
la cua més curta
el preuat objecte
les conclusions precipitades
fan preveure conflictes
l'esfondrament de tot
l'ensorrament dels principis

Malgrat les expectatives
encara miren endavant
volen capir el que els espera
aguaiten la consciència
a la recerca del miracle
de les llums acolorides
d'escalfors inconegudes
baixades des del dalt
dretureres i pacient
les temples enfebrades
demanden solucions per ara mateix
quin egoisme del bacteri
inconscient potser de la desgràcia
dels mandataris del món
dels caps de les indústries
de l'esforç de l'esquirol
per emplenar el rebost
la cruesa de l'hivern
li aconsella
l'enjogassat estiu
li retreu, cal triar

Redimits per el dolor
hosts valentes s'esclafen
extramurs per salvar
propietats catastrables
instal·lacions d'ús públic
termes i piscines
banys i estufes
en mig de la xafogor
quina falta poden fer
els plebiscits manipulables?
amaguem el cap
dessota el peu
així s'acaba el dolor
no pot haver-hi lucidesa

La valentia i el menyspreu
calculats primmiradament
pel novedís i absurd regidor
veu les hores com dies
i els dies com segles
pressentint el final
amb òrgans inventats
amb premonicions de mort.