Moments prou durs per ser feliç

Un relat de: Marc Freixas

Moments d'angoixa...

de molta angoixa!!

I avui he vist marxar el cervell,
sortint volant de mi.

I m'he trobat les venes tristes,
i esquinçades per tot el meu cos;
i més angoixa...

molta més angoixa encara.

I el meu cor se sent malalt,
i m'ha tornat a plorar;
em plora el cor,
em plora el cap...

i em ploren els ulls sense parar,
i ploro, i no puc sentir un somriure,
mentre la sang em vessa de tots els cantons,
i potser tu te la vols beure,...

No tinc ganes de riure,
però tampoc tinc llàgrimes per a donar;
cansat,
deprimit

( immers de nou en la tristesa ).

La gran angoixa que m'ocupa el temps inútilment,
i depressivament,...

Moments d'angoixa :

moments prou durs per ser feliç.

Comentaris

  • preu d'escriptor, preu de poeta[Ofensiu]
    Shu Hua | 19-10-2004 | Valoració: 10

    els qui tenim el cap tan farcit d'històries no ens en queda una altra que abocar-les a fora. Jo, et juro que vaig arribar a pensar que em tornava boja. Era molt abnas de saber que escriure i els meus relats tenien, per a mi, molta més importància que la crítica. Ja ho he dit moltes vegades: jo em pensava que esscrivia per agradar als altres i depenia de les seves valoracions. Després em vaig adonar que escrivint em treia les històries del cap i, oh sorpresa!, em quedava més tranquil.la, més lleugera... i amb lloc al cervell per ficar-hi més coses. Sembla tonto, ja ho sé, però crec que hi estaràs d'acord.
    Per què no proves a escriure una cosa més llarga? No tinguis pressa, avoca-hi tots els pensaments, neguits i ocurrències i atura't quan l'ordinador vulgui. És molt cansat fer això, però és l'única manera d'alliberar el cap de idees.
    un altre consell molt tonto és escriure el que et preocupa en un paper i després cremar-lo. Series capaç d'escriure un poema i cremar-lo després?

    Com m'enrotllo! per acabar et diré que la Tiamat m'ha contagiat amb la idea de regalar contes. A més, fa molts anys que he descobert que fer-li a algú un conte o poema a mida li sembla un regal magnífic. quan acaben de llegir-lo, et miren i et somriuen i penses: noia, l'has encertat! Demà penjaré a la web el teu regal. En realitat no és per a tu, sinó per la Marina. Ja saps, m'agraden els contes.
    un petó

    glòria

  • El neguit de l'angoixa[Ofensiu]
    brideshead | 19-10-2004 | Valoració: 9

    Marc, no sé si les teves paraules responen a una angoixa literària o a una angoixa real... és un poema molt trist però defineixes la tristesa i el neguit de l'angoixa amb unes paraules autèntiques, plenes de sentiment. Suposo que tothom l'hem patida en un moment o altre i t'asseguro que m'hi he sentit plenament identificada.
    Tot i el regust amarg del missatge, et felicito per saber expressar en paraules tanta sensibilitat.

  • ...i això és angoixa[Ofensiu]
    mitral | 19-10-2004 | Valoració: 9

    Marc,
    Espanta la teva angoixa la del cor, el cervell i l'ànima... jo crec que tots em viscut algun moment d'angoixa , alguns els hi dura poc, per altres es fan eterns. Que l'angoixa no ens tregui tot el que es bo de viure.
    Aquest poema curt és com un clam per saber el teu estat d'ànim, al menys a mi m'ha donat aquest missatge. Pensa amb la teva musa.

  • A mi també m'ha passat...[Ofensiu]
    lilium | 18-10-2004 | Valoració: 8

    Hola Marc, he llegit el teu poema. Defineixes molt clarament que és l'angoixa. Crec que tothom l'ha patit i el cervell o el cap sempre és complicat de resoldre. Els psicòlegs ja treballen ja, però nosaltres som complicats de resoldre el nostre cervell, la nostra angoixa, i és que a mi també m'ha passat...
    Bé, t'animo a escriure com ara. Avui és el meu primer dia a la web i he començat a llegir els teus poemes i ets dels autors més llegits. Enhorabona noi!! Continúa així i no paris mai. Sigues tu mateix. Salut i una abraçada.

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.