Cercador
Moldre el gra
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Escoltava la cançó,
se sentia una remor...,
mai més demanarem perdó,
ningú trepitjarà aquesta tan nostra il·lusió.
Moldrem el gra amb passió, si senyor!!
I les dones se sentiran valentes
de poder dir amb veu clara i neta :
"nosaltres estem orgulloses del color de la pell
perquè la llibertat regna amb solvència
damunt la vida que mesurem amb delicadesa"
Així s'escolta el "Silang mabele" a Sud-Àfrica i al món sencer.
Cada cultura té el seu valor
i cada persona la seva pròpia fe -sigui benvinguda la bella realitat!!-
se sentia una remor...,
mai més demanarem perdó,
ningú trepitjarà aquesta tan nostra il·lusió.
Moldrem el gra amb passió, si senyor!!
I les dones se sentiran valentes
de poder dir amb veu clara i neta :
"nosaltres estem orgulloses del color de la pell
perquè la llibertat regna amb solvència
damunt la vida que mesurem amb delicadesa"
Així s'escolta el "Silang mabele" a Sud-Àfrica i al món sencer.
Cada cultura té el seu valor
i cada persona la seva pròpia fe -sigui benvinguda la bella realitat!!-
Comentaris
-
Ritme [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-02-2012 | Valoració: 10
Caram Marc, aquest poema sembla una cançó africana. Els cinc primers versos que rimen així m'ho han fet veure de pressa. El canvi d'acceleració amb estrofes d'un vers, dos, tres, cinc o més li donen aquest ritme. La descripció és bellíssima i l'encaix amb el lector molt proper. Una abraçada.
aleix
-
tots els himnes...[Ofensiu]joandemataro | 22-02-2012 | Valoració: 10
de llibertat, d'identitat, de respecte són importants per no oblidar que al món ha hagut i hi ha massa injustícies
salutacions marc!
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872880 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.