MODERNISME AL PAPIOL

Quan s’aixecava aquest edifici de numero 1 a la Plaça de Rafael de Casanova, a principis del segle XX, el Papiol tenia un cens de 912 persones, que anirà creixent en ‘ qualitat’, fins als anys 50 en que assoleix els 1.159 , d’aleshores ençà ha patit un creixement ‘quantitatiu’ que l’any 2011 farà que siguin ja 3.941 els veïns de dret.

La descripció tècnica ens diu : Habitatge de grans dimensions situat en una cantonada, estructurat en planta baixa i quatre pisos superiors, de planta força complexa, la coberta de teula àrab, és a quatre aigües.




A la façana sud hi ha un gran nombre d'obertures, totes elles allindades; la torratxa que fa el coronament l’edifici, presenta desperfectes evidents. El cos oest és força interessant, conserva les reixes de ferro forjat originals i una cornisa amb imbricacions de teula àrab.




La façana que dona a la carretera està arrebossada, i llueix rellotge esgrafiat amb la data 1956.




El Papiol ha vist com s’esquarterava el seu terme per permetre el creixement de les modernes infraestructures, Autopista, Autovia, que més enllà de la destrucció obvia, decidien arraconar aquesta població del Baix Llobregat deixant-la sense accés, els papiolencs s’han de refiar de la carretera que uneix Rubi amb Molins de Rei, i d’un tren que ultra la distància amb el nucli urbà, pateix un particular acarnissament per part del Gobierno del Reino de España, que està decidit a deixar caure el servei de rodalies a Catalunya.

Agafeu el costum de ‘visitar’ els pobles i viles de la comarca del Baix Llobregat; no podem – ni volem – negar que van ser la destinació on han trobat acollida les persones que de la ma del feixisme – que no sabia/ni volia crear riquesa als llocs on vivien - venien a Catalunya amb el legítim desig de millorar en tots els àmbits. Altra cosa era però, la intenció del feixisme – que aleshores i ara – pretenia aconseguir que el sentiment català, es dissolgués en el mar d’un castellà que s’imposava ‘manu militari’ , i que segons les darreres WERT/IESES que sentíem vol tornar a fer-ho.

He trobat a faltar aquell ‘¡ PORQUE NO TE CALLAS !’ que el Rei etzibava a l'actual president de Veneçuela. Hugo Rafael Chávez Frías (Sabaneta, Barinas, 28 de juliol de 1954). Em pregunto, i us pregunto; us sembla que Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, Juan Carlos I de Borbón, aprova – amb el seu silenci – les paraules de José Ignacio Wert Ortega ?