Mod-1.Sorolls

El soroll d'unes passes. D'uns ocells cantant. Del vent bufant. La gent parlant. El soroll de l'ascensor baixant. Una porta obrint-se. Una porta tancant-se. El soroll de la gent contenta, parlant, tranquil·la. El soroll d'unes claus. D'elles girant en el pany d'una porta. Deu passes irregulars. El soroll al apretar el botó de l'ascensor. El ronroneix del ascensor. El de la seva porta. El del seu botó. El soroll del terrat. Del vent contra la cara. El d'una ciutat. El soroll d'un telèfon móvil. El d'un "Adeu". D'una llàgrima. El de la vida. El de la mort. El d'un salt. El soroll del terra.

Es va seure a la terrasa de la cafeteria. Va demanar un tallat a la prima cambrera. Ella amb cara malhumorada li va portar un café molt aiguat. Va mirar el cel. Feia un bon dia. Va veure una mica. De sobte, una petita pilota va caure dins la tassa i va esquitxar. Va mirar cap a punt i va veure el cap d'un nen mirant'lo desde el balcó. Somrient. Es va eixugar la camisa. Va notar que queia una mica de pols, de dalt.
Va mirar a dalt. Un home va caure just sobre la seva tassa de café. Contra el terra. En Mod va suspirar. La desena mort en aquella setmana. Perfectament ironic.