Mitja volta de clau

Quan va baixar del tren, amb el vent fresquet del matí que acabava de llevar-se, es van llevar també totes les ganes que havien estat tímides, però que ara s’havien tornat de sobte il·lusionades i expectants.

Mitja volta de clau i era dins: aules, sales, patis, llibres, ordinadors, despatxos , professors i molts i molts adolescents que ni es van adonar de la seva entrada.

Entre mòdul i mòdul, un tros d’Anoia treia cap.

Va ser curiós perquè si per una banda l’embargava una certa por per la desconeixença i la novetat, també és veritat que per altra, es sentia com a casa, com si aquell lloc sempre l’hagués estat esperant.

I com qui no vol, un grapat de nois i noies, i ella al davant.

Quan tornava amb el tren, embadalida amb la silueta de la muntanya serrada, es va adormir agraïda i diu que va somiar que l’endemà la porta s’obria sola i que entre mòdul i mòdul, que un tros d’Anoia treia cap.

Glòria Vendrell i Balaguer
setembre del 2015