AMB EL COR A PALESTINA: POEMA DE SOLIDARITAT

Un relat de: Flavi Belisari
Segueix estela de coets
que estan desintegrant la compassió;
agonitzen cossos mutilats,
sota edificis esfondrats.
El dimoni guia pertorbats
que arrassen a un poble martiritzat
i el futur se’ls escapa de les mans,
perquè la vida és com una cursa
cap a l'incert horitzó final.

Caminen sense rumb,
perduts entre laberints de carreteres
que porten a un altre infern col·lectiu;
mentides traïdores que generen
danys col·laterals a nens malalts,
psicopatia que es defensa
amb discursos buits d’empatia
i plens de terrorisme emocional.

Els radicals es dirigeixen a la foscor,
cap a les platges de la mort del temps,
on estan arraconant l'esperança
sense pietat, perquè deixin
de molestar als il·legítims ocupants,
i ho fan pagar als qui creuen
en l'harmonia entre els fills d'Abraham.

Un munt de runes que anomenen pàtria,
agonitza per estúpida venjança,
els forats d’ànimes torturades
s’omplen amb més rancor.
Però les flames cremant
sense control es convertiran
en records de cendra,
que els vents de l’oblit escamparan,
amb el vistiplau d’indiferents i malvats,
fins que els justos es revoltaran,
generant guspires d'esperança
que tornaran la pau i la dignitat
als infants del poble palestí.

Comentaris

  • Poc a dir[Ofensiu]
    Prou bé | 07-07-2024

    Per comentar un poema que ho diu tot!
    El caos desenfrenat generat per psicòpates superbis i poderosos dius que donaran pas a l'esperança.... Després que s'escampin les cendres...És una llum difícil de veure!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Flavi Belisari

Flavi Belisari

3 Relats

5 Comentaris

251 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00