AMB EL COR A PALESTINA: POEMA DE SOLIDARITAT

Segueix estela de coets
que estan desintegrant la compassió;
agonitzen cossos mutilats,
sota edificis esfondrats.
El dimoni guia pertorbats
que arrassen a un poble martiritzat
i el futur se’ls escapa de les mans,
perquè la vida és com una cursa
cap a l'incert horitzó final.

Caminen sense rumb,
perduts entre laberints de carreteres
que porten a un altre infern col·lectiu;
mentides traïdores que generen
danys col·laterals a nens malalts,
psicopatia que es defensa
amb discursos buits d’empatia
i plens de terrorisme emocional.

Els radicals es dirigeixen a la foscor,
cap a les platges de la mort del temps,
on estan arraconant l'esperança
sense pietat, perquè deixin
de molestar als il·legítims ocupants,
i ho fan pagar als qui creuen
en l'harmonia entre els fills d'Abraham.

Un munt de runes que anomenen pàtria,
agonitza per estúpida venjança,
els forats d’ànimes torturades
s’omplen amb més rancor.
Però les flames cremant
sense control es convertiran
en records de cendra,
que els vents de l’oblit escamparan,
amb el vistiplau d’indiferents i malvats,
fins que els justos es revoltaran,
generant guspires d'esperança
que tornaran la pau i la dignitat
als infants del poble palestí.