Misèria

Garratibats per la certitud del desastre
en centenars de metres assolibles
a peu dret
es canvien els papers instantàniament
les orgies de presumpció escampen
cants i precs
encerclats sorrudament per les hostes
volgudament ignorants del patiment
presenten el futur
amb barreja d'esglai i lucidesa-compartides
el cau del camperol enfeinat
llisca el vent
amb llur promiscuïtat descurada apunta
de continent tots els retrets atresorats
esclaten cruels
trepitgen les flors marcides

Puritanismes estudiats a les escoles
sumptuositats apreses als bordells
quin macabre espectacle
el de veure els cossos rodolant
llepant-se les parts amb delectació
per un botí miserable
quantes vegades haurem d'esguardar
arrecerats darrera els prejudicis
la consecució final de les malediccions
el moment esclaridor
les hores darreres del mal
de ventre que ens tenalla-insistent
podrem admirar cuitosament, encendrats
la pulcritud del cos
els esforços regeneradors dels especialistes
munts de promeses, sovint
incompletes o simplement parcials
que revolten l'esperit
les admirables prometences un altre cop
de bell nou ens ensarronen
el sarró és ple
de paraules a mig dir, estroncades
per l'alè pudent, per l'olor
del cos en descomposició planificada
el crit al cel
el crit pel zel que ens ofega
la promiscuïtat a que ens aboquem
amb paraules i fets, ignorants
de les realitats pregones admirables
en que volem emmirallar-nos sense convicció
com si les possibilitats ens pertanyessin
mai no ens han pertès la collita exuberant
enfonsem el cap
alcem els braços vers el cel espantosament silenciós
capturem l'instant amb amargura
l'alè penetrant
ens parla d'històries de fama
de fama i recompensa, d'oblit
dels valors elementals, trastocats
per la fumera blanquinosa dels branquillons més tendres
les oportunitats perdudes, obcecades
l'afany de gratar-se el nas
purificacions oportunistes
em porten cap al triomf somniat
de recaure en tots els mals
paciència
les hores positives no poden trigar
la gran recompensa s'atansa
bo i que lentament, sense follies
no val la pena de donar-hi voltes
de fer esclatar el cap de pressions
de gratar-se amb compulsió
el que ha de passar només pot ajornar
el que de cap manera
no podem permetre que passi

La caiguda dels ídols venerats
l'incendi i explosió
de les rengleres arnades de sants
amb túniques o estovalles, el cap
rematat per la santedat d'urgència
recorda el patiment
la dissort de caminar pel món
amb els peus nafrats i descalços
com es pot ni tan sols considerar
el fet consumible
la temuda llibertat de mirar
allà on els ulls ens portin, amb saviesa
estenent els ponts de la concòrdia
la llibertat dels pobles oprimits
que volen deslliurar-se

Podem trametre els condols
a tantes famílies esquarterades
per fams i guerres
les gerres de vi aromàtic
guarneixen la taula ben parada
la mestressa remena
la calderada col·lectiva, insubstituïble
garant de mancances i proverbis
començament de jornades memorables
mossegat la panxa
xarrupa't el peu descalç
ha trepitjat tantes misèries
de tantes gents oblidades
jauen entercs
la fredor dels temps els ha glaçat
com un aperitiu a la taula de l'ociós
esperant una utilitat reconciliadora
que no arriba de temporada
que cal cercar-la llunyanament
amb intencions amagades, presagis
de grans canvis evolucionistes.