Miscel·lània (Coses diverses)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

Mirant cap a dalt.
- Ja no existeix la Lluna.
- Sí que existeix, està darrere del mur. Només has de travessar-lo.
- Ho faré.

Sueca, a 18 de febrer de 1997.
_________________________________

Feia un dia fred i humit. El cel estava ennuvolat, gris argentat. Aleshores, ell es va
endinsar en el bosc.

Sueca, a 8 de desembre de 1996.
_________________________________


Soc un arbre fuetejat pel poderós vendaval de moltes convencions socials. No sé
quant podré resistir fins que em doblen, o fins que em trenquen.
Si m'arriben a doblar, potser més avant m'alce de nou.
Si em trenquen, potser el soroll de l'esclafit de la meua fusta desperte a altres
arbres, i aleshores s'aixequen i continuen la lluita.


Sueca, a 10 de juny de 1997.
_______________________________

Quan ell està, per a ella tu eres una foguera i ell és el Sol, immens i enlluernador.
Però, quan ell no està, per a ella tu eres la Lluna, i nosaltres els estels.

Sueca, a 16 de maig de 1997.
_______________________________

Per al comiat de Neus, quan se n'anà a Amèrica.

El cel i jo som un.
Els dos hem plorat aquesta nit
perquè tu te n'anaves.

Sueca, a 1 de juliol de 1993.
_______________________________


- Per favor, ¿vols guardar-me una còpia dels meus escrits?
- ¡Uf! No sé si atrevir-me. Els teus escrits són dinamita. No, millor dit, són
nitroglixerina, així de delicats, perillosos i devastadors.

Sueca, a 5 de juliol de 1997.
________________________________

OPORTUNITATS.

- UNA PERSONA: Jo, quan em trobe amb una oportunitat, intente aprofitar-la.

- ALTRA PERSONA: Doncs jo no espere a trobar-me-la, jo la busque.

- UNA ALTRA PERSONA: Jo, ni la busque, ni espere a trobar-me-la,
jo me la fabrique.


Sueca, a 26 de gener de 1997.
______________________________


- ¿Per què escrius?
- Perquè em dona la gana. (Perquè ho necessite).


Sueca, a 20 de març de 1997.
______________________________


Les meues passions:
Les dones, els paratges (els llocs) i les sensacions que produeixen, la ment (i el
seu estudi), l'art, la mar.



Sueca, a 24 de març de 1997.
____________________________


- ¿Què sents quan penses en Moisés?
- Vertigen (front a l'abisme que ens separa, la mort).

Sueca, a 13 d'agost de 1997.
____________________________


Grand Alliance. DVB.
Accés condicional. Guerres.
Plataformes.

Gandia, a 24 d'abril de 1997.
_____________________________


- Jei, he vist a Ana.
- ¿A quina Ana? ¿Oltra? ¿Cos? ¿Blau? ¿Pi? ¿Gan?

Sueca, a 12 de gener de 1997.
______________________________


- ¿Has entrat dins d'eixa casa?
- Sí.
- ¿I què tal està?
- Està molt bé, però preferiria haver entrat dins de la xica que viu en ella. Encara
estaria millor.

Sueca, a 17 de maig de 1997.
_________________________________


- Eres molt bonica.
- Deixa d'adular-me.
- No ho faig per a adular-te. Ho dic perquè em dona la gana. Si vols, deixaré de
dir-ho. Però, de totes formes, continuaré pensant-ho.

Sueca, a 31 de maig de 1997.
_________________________________


- XICA: ¡Hola!
- XIC: Hola. Dos besos... , perquè això és el màxim que es pot fer amb tu, ja que
passes de balls, de rotllos i de polvos.
- XICA: Sí, així és.


Sueca, a 28 de setembre de 1997.
__________________________________


La meua mà, la meua amant.

Sueca. 1996.
__________________________________


Sueca, paradís infernal.


Ací a Sueca hi ha moltes xiques i dones que estan molt bones i són molt guapes.
Però no es pot lligar amb elles.
Sembla que per esta zona s'haja proferit el malefici de "HO VEURÀS, PERÒ NO
HO TASTARÀS".
Açò és un paradís per a la vista i un infern per als instints sexuals.
Es té molta fam, et passegen menjars exquisits per davant dels nassos, i no t'està
permés tocar-los, així que, de tastar-los, ni somiar-ho. Exasperant.


Sueca, a 19 d'agost de 1997.
_______________________________


Amant mitjançant mirades.

Sueca, a 11 de maig de 1997.
_______________________________


Mirada absorbent.

Quan et mira, pareix com si t'absorbira, com si aspirara l'essència d'allò que està
mirant, com si succionara i engolira les imatges per a alimentar-se d'elles.

Sueca, a 20 de maig de 1997.
____________________________


Mirada dura.

De sobte, l'expressió dels seus ulls adquirí una duresa excepcional. Els dirigí cap
a ell, i el va travessar amb la mirada.
Era una mirada...
No m'agradaria a mi haver sigut travessat per la seua mirada d'eixa forma.

Sueca, a 21 de maig de 1997.
____________________________

Quan estic ballant en "El Sol" (un pub),
quan tinc els ulls oberts, veig a Taima,
encara que ella no estiga allí, i,
quan tanque els ulls, veig a Alba,
encara que ella tampoc estiga allí.

Sueca, a 20 d'octubre de 1996.
_____________________________


" Sí, no, próximamente, Canela ".

Les Palmeres (Sueca), a 14 d'agost de 1996.
_____________________________


La vida es debat entre la monotonia i el canvi.


Sueca, a 15 de gener de 1995.
_____________________________


Sueca i la cultura de la mort.

Enterraments, rosaris, funerals, esqueles, vestits de dol, misses de difunts, més
misses de difunts, més misses de difunts...

¡Quin poc trellat! Ja estic fart de la cultura de la mort d'ací Sueca.

Encara que, també haig de dir que no tot és mal ací, a aquest poble. També hi ha
coses bones.


Sueca, a 22 de setembre de 1997.
________________________________


Diferència entre passió i obsessió.

La passió t'ajuda a viure. L'obsessió t'ajuda a morir.


Sueca, a 6 d'octubre de 1997.
________________________________


Sobre la pel·lícula "L'home elefant", del director David Lynch.

Amb "L'home elefant", David Lynch, basant-se en les pel·lícules de monstres
(i criticant-les o qüestionant-les), ha realitzat una gran pel·lícula sobre monstres amb
ànima de persona i persones amb ànima de monstre.

Sueca, a 27 d'octubre de 1997.
______________________________


- ¿Ja t'has llegit tots els relats curts que et vaig deixar?
- ¡Home, tots no! Encara no he pogut, solament fa tres setmanes que els tinc.
- També és veritat... ¿I per on vas?
- M'he llegit el principi del primer.

Sueca, a 25 d'octubre de 1997.
______________________________


- Mira quines arracades m'he comprat.
- ¡Ah! ¿Però les xiques també dugueu arracades encara? No m'havia donat
compte.
- Clar, com tu sempre mires a altres parts del cos...
- Je, que jo també em fixe moltes vegades en la cara, però no havia notat que hui
en dia encara s'estilava entre les dones eixa mania de foradar-se les orelles, que ara
s'havia transmès als hòmens.

Sueca, a 20 d'octubre de 1997.
______________________________


Un dia, estaven dos ancians xerrant i, en un determinat moment, el més major li va
dir a l'altre:
- Doncs, quan jo estava fent la "mili", havíem de córrer seixanta quilòmetres
seguits amb el fusell, que pesava setanta-cinc quilos.
- ¿Fusell? ¿Però en aquella època no es feia la "mili" amb destrals de pedra?-
s'estranyà l'ancià menys vell.
I l'altre, desconcertat, aclarí:
- Bo, la baioneta era de sílex.


************************************


També podria ser així:

Es trobaren dos ancians per a xerrar, i el més vell començà aquest fragment de
conversació:
- Quan jo estava fent la "mili" i anava carregat amb el fusell...
- ¿Fusell? ¿Però en aquells temps no fèieu la "mili" amb llança?
- No, amb destral de pedra, graciós.


************************************

Açò ho he tret d'un xiste que contà el papà, el qual deia així (més o menys):

Estaven dos xerrant, i un diu:
- Jo estava fent la "mili"...
I l'altre l'interromp, dient:
- I encara es feia amb llança, ¿veritat?

(Bo, supose que açò no seria tot el xiste, però almenys això va ser la part que em
cridà més l'atenció).

Sueca, a 24 d'octubre de 1997.
______________________________


Disbarats.

Preludi a la melodia.

Estàvem en el tren, i de sobte s'obri una porta, i comença un aire... I vinga, i
vinga... ¡Buf! Coses envolant-se, per ací, per allà. Feia un aire... I tenia una força...
Menys mal que el tren estava parat, ¡que si no...!


Melodia.

- Ja t'he dit moltes vegades que no m'agraden els fideus així, que, si fa molt de
temps que ja estan cuits, es tornen pastosos i fastigosos. I a mesura que passa el temps
és pitjor, perquè van embevent-se el caldo i van inflant-se, i cada volta es fan més
grossos i més fofos, i encara estan més fastigosos.
- Almenys, quan s'hagen xuclat tot el caldo, ja no podran estar pitjor, perquè ja no
es faran més grossos.
- ¿Com que no? Una vegada s'acaben el caldo és quan comencen a menjar-se uns
a altres.

Sueca, a 12 de gener de 1997.
_____________________________


- ¿Què vols beure?
- Un got d'aigua.
- ¿Aigua? Sempre n'estàs bevent. Encara et naixeran granotes dins la panxa.
- No, ja han nascut. Per això necessite seguir bevent aigua, per a què no es muiren.


Sueca, a 9 de novembre de 1997.
_______________________________



Escriure em buida i em plena.


Em buida perquè, en escriure, puc expressar-me amb completa llibertat i aleshores
bolque a l'exterior totes les idees i pensaments, sentiments, sensacions i emocions,
felicitats i infelicitats, alegries i pors que sorgeixen dins de mi, parle sobre les coses que
m'agraden i que no m'agraden, i així em buide de les meues inquietuds, preocupacions i
turments. És com les "Falles". El foc purifica, o purga, doncs escriure també.

I alhora em plena. I és que, en expressar-me lliurement, note que se m'ompli
l'esperit, perquè estic fent una cosa que jo sent que necessite fer, i açò és molt
important.


Sueca, a 2 de novembre de 1997.
_______________________________________________

En roca està gravat que en un futur, algun dia, una persona anomenada Zarel

realitzarà un sorprenent i inquietant viatge en el qual s'endinsarà fins a les majors
profunditats de la ment, les explorarà i finalment aconseguirà tornar amb vida de tan
arriscada experiència.
I açò farà que canvie per complet el curs de les nostres existències.


Sueca, a 29 de desembre de 1997.
________________________________

S'aguaita amb precaució a la vora de l'abisme i deixa que la seua mirada es
precipite al buit.
S'imagina la sensació que tindria si es trobés al fons, mirant cap a dalt, i
descobreix que resulta tan impressionant l'abisme si es contempla des de baix com si es
contempla des de dalt.

Sueca, a 29 de desembre de 1997.

________________________________


Es va precipitar en els abismes de la bogeria, però va poder aguantar els colps i
resistir el patiment, i aconseguí salvar-se i eixir amb èxit d'una etapa tant dura,
traumàtica i perillosa.

Sueca, a 29 de desembre de 1997.
_________________________________

I el Dimoni s'enfrontà cara a cara amb el Dimoni.



Sueca, a 28 de desembre de 1997.
_________________________________

Ningú és imprescindible.
Però tots som importants i insubstituïbles.


Sueca, a 2 de gener de 1998.
________________________________




10


Comentaris

  • Fotos meues de Sueca, València i voltants[Ofensiu]




    ____________________________


    Podeu veure fotos meues de Sueca, el meu poble, i dels seus voltants, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618477002096/



    Imatges de València Ciutat, també n'he publicat ací:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157618387881753/


    Sou lliures de baixar-vos-les a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

  • Content de retrobar-te[Ofensiu]
    resespoc | 25-01-2007 | Valoració: 8

    No sé com tu feres per, d'un dia per l'altre, aparèixer diàriament al correu electrònic que tenim les JERC de Vandellòs. Tampoc sé el perquè, de la nit al dia, vas desaparèixer. Et sóc sincer, a voltes atabalaves amb la teua constant i reiterada creativitat; ara, et sóc franc, es troba a faltar aquesta espurneta d'il.lusió dins dels nostres Països( digues-ne com et plagui, si no mates la idea) sempre tan covards i ressignats.

    Respecte als relats curts, aforismes, cosetes- d'això devia tinguer que parlar jo- molt bé. Alguns, genials( encantador el de la xica i la casa, sobre entrar-hi dins).

    Res xiquet, allà on siguis: que tinguis sort!

  • Molt bé, molt bé[Ofensiu]

    M'han agradat aquests mini relats
    O
    L
    T

    B
    És un plaer llegir-los

    Microrelats en dic jo
    O
    L
    T

    B
    És un plaer escriure'n , no creus?

  • Sobre el mini conte dels fideus...[Ofensiu]
    Tiamat | 06-07-2004

    aquest cap de setmana, era a casa d'una amiga i vam dir: va, fem ara els espaguetis i així quan tornem de la platja ja estaran fets... Els fem, i els deixem a dins el cassó, perquè no es refredin. Ocupaven fins la meitat de l'ensat.
    Quan vam tornar de la platja, n'ocupaven 3/4 parts. En vam menjar uns quants per dinar (impossible d'acabar-se'ls), i tampoc ho vam escòrrer. Al vespre, continuava havent-t'hi tres quartes parts de cassó plenes de pasta. Per sopar en vam menjar més, i tampoc ho vam escorrer. L'endemà al matí, el nivell de pasta continuava essent 3/4 parts...
    A l'hora de dinar, ja estava ple fins dalt, però vam decidir llençar-los...
    No vam arribar a descobrir si es menjaven els uns als altres, però és possible. Llàstima.
    Algun d'aquests petits escrits m'ha agradat molt, de debó.
    Veig que ets de Sueca.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).