Miro la lluna

Un relat de: Noia Targarina
Miro la lluna,
I sento l’alegria,
Sento la nit,
I em venen records,
Sento la lluna brillar,
Les estrelles grogues brillar damunt al cel.
I miro a dalt al cel,
I penso en tots els moments
Passats amb l’óscar,
Va ser els millors records.
I sempre quedaran presents
En la meva memòria.
Així és la vida!

Comentaris

  • La lluna[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-01-2025 | Valoració: 10

    Sens dubte, una font d'inspiració, de records i de somnis.

    Que la lluna et regali bons moments.

    Rosa.

  • Inspiració amb la lluna. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-01-2025 | Valoració: 10

    Un poema senzill i a la vegada, on recordes a l'Òscar amb molt amor. Sí, el tens en el teu cor sempre.
    Preciós, Noia Targarina.
    Cada dos dies, editar un relat, no és gens adequat, perquè en l'anterior no tindrà més comentaris, solament el que ha comentat.
    A tenir-ho en compte!

    Una abraçada.