Miratge

Un relat de: kukisu

En la blancor dels cabells
t'he trobat com cada dia
enfrontada al mirall,
quin goig aquell que sentia!

Una espurna dels teus ulls
em guiava cada dia
en el feixuc caminar
entre follia i follia.

Mentre trenaves el temps,
mentre em feies de guia,
endevinaves pensaments,
desfeies dubtoses cuites.

En el racó del record
romans encara captiva,
sotmesa al pensament
que mai no t'oblida.

Com no s'oblida l'amor,
com ens desfulla la vida,
com ens llaura tot dolor
quan iniciem la partida.


Comentaris

  • Deixa`t anar[Ofensiu]
    roda03 | 17-11-2005 | Valoració: 7

    Kukisu, amb tota la meva humilitat, doncs qui sóc jo per fer de crític, doncs ningú.
    Però malgrat això, i no sé ben be perquè, però vull fer-ho em recordes una faceta de la meva vida.
    Escolta: Gaudeix dels teus poemes, deixa't portar pel teu cor, no et preocupis per la rima.
    Crec que sempre acaba sent millor un poeta narrador de fets i de sentiments que no pas mètric, encara que tot i cap,eh!
    De veritat segueix, i creu-me , que cap comentari et faci abandonar el teu regust per la poesia, tots hi cabem i tots ens necessitem. Un país el fan els seus poetes, tan els que publiquen com el que com nosaltres, els nostres escrits moltes vegades omplen la solitud de molts calaixos.
    Un brindis per la il-lusió.
    Roda03