Mirada

Vaig trobar una mirada
Al girar la cantonada
De la meva solitud,
Els carrers s'esborraven
Al pas
D'un temps que m'oblidava
I la mirada que em mirava
Absent, desdibuixada,
Al girar la cantonada

(dos ulls clars
i perduts,
com testimonis muts
d'una altra història
solitària
de precària
solitud)

Era una mirada
Extraviada
Per aquelles rues
Inhòspites i nues
D'asfalt i matinada,
Que buscava
Exasperada
Un parell d'ulls,
Altra mirada
Com la meva pròpia buscava;

I vaig trobar-te,
Mirada,
Al girar la cantonada,
I tot d'una, esperançada,
Em vas mirar.

Com et vaig estimar,
Mirada,
Ulls d'amor
D'un amor que em mirava!

(i et vaig veure avergonyida,
amb el cap baix, enamorada)

I em va esclatar la vida
D'esguards càlids de rosada,

(beneïda cantonada!)

Et vaig trobar
Quan els meus ulls
Se sabien desnonats,
Desesperats,
Inútils i perduts,
I com escuts,
Es negaven a mirar.

Però et vaig trobar,

(ens vam trobar)

I en creuar-nos la mirada,
Una sola, i encisada,
Ens vam enamorar
Al girar la cantonada.