mirada presonera

Un relat de: Marc Freixas

ara
la teva mirada clara
no em preocupa tan com podries pensar-te

perque ja se
que el teu amor per mi
es immens com un ocea de somriures i sentiments


ara
el que em preocupa
es la mirada dels qui ho perden tot

perque se que els seus ulls
pateixen al ritme d'una pobresa desmesurada,
i la tristesa
es tan certa com meva i seva


avui el que preval
es el poder d'una riquesa incompleta
que tot ho vol manipular sense criteri

i la teva cara es tan amarga
i el teu rostre tan incomprensible!!


i es el diable sense escrupols
qui fa remoure el vent al seu aire...

el diable mentider
que compra la vida
embolicant la llibertat dels mortals
a preu de persones que ploren per sobreviure

Comentaris

  • Impactant[Ofensiu]
    Fada del bosc | 07-11-2010 | Valoració: 10

    Com sempre llegir un dels teus poemes és endinsar-nos en la profunditat dels sentiments,
    com un esclat de paraules i frases retingudes i que surten desmesuradament per dir veritats
    que masses vegades callem.

    En fi que tot el poema m'ha agradat especialment tal i com l'has acabat.

    el diable mentider
    que compra la vida
    embolicant la llibertat dels mortals
    a preu de persones que ploren per sobreviure.

    de la Fada que viu en llibertat dins el seu bosc.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.