Minirelat de finals d'estiu

I vam fugir allà on et lleves al matí i sens el caliu del vespre a les mans. Allà on sens l'horitzó i veus el so del mar dins d'un cargol. I el cargol et mira i et pregunta, discret i vergonyós, què és el que ha passat perquè ell, un simple i insignificant cargol de mar tingui l'honor de ser l'altaveu de l'oceà. I tu te'l mires somrient i notes com la gelada brisa del matí t'acaricia les galtes. Aixeques la vista i intentes distingir aquella barqueta a l'horitzó, mentre escoltes, atenta, aquest anar i venir de les onades, que mai comença i mai acaba.