Mil històries i un mateix final

La mort
arriba, s'acosta i murmura:
“Ja és l'hora”.

De vegades és com estel fugaç:
en un obrir i tancar d’ulls,
aquella persona ja no està.
I és aquell últim t’estimo,
aquell últim petó,
que anheles haver dit
però ja no hi ha a qui dir-ho.


Altres vegades la mort és pacient.
On abans de que arribi l’hora,
avisa la gent.
I, tot i que hi ha qui plora,
és pronunciarà un últim adeu.


I quan l'últim sospir surti ,
aquell dia
mirarem al cel,
una nova estrella brillarà,
que conjuntament amb les que ja brillaven,
el nostre camí ens il·luminarà.