Mig somni

Traslladats a l'infinit dreturer
els racons immòbils obliden
les temptacions perdudes llunyanes
que reporten l'esperit aventurer
de tantes boques afamades
contemplant l'espectacle de la caiguda
reflecteixen el neguit de molts
quan expressen queixes compassades
al ritme dels temps i dels llampecs
com es pot ignorar la vanaglòria
dels dirigents acabdalats pressenten
les hores de patiment a venir

El dolor s'instal·la al capdamunt
del pit turmentat estèril
que reviu les humiliacions passades
les hores mortes sense emplenar
tantes paraules sobreres
que s'han hagut d'escoltar
de boques mortes, sense esma
oportunitats d'assassinat frustrades
per estranys mecanismes interiors
que buiden de sentit la rabiola
que esperen a fructificar dins la panxa
o soterrats a un pam d'aire
sempre amb la paraula a la boca
a punt per disparar-la amb punteria
per impactar les consciències adormides
amb vagues afirmacions de rotunditat
contrastada per experiències inconnexes
repten el senderi a comprendre-les
amb les eines devorades pel temps
la cendra ens cobreix fins el clatell
la ceguesa m'impedeix de sentir
les conseqüències molt negatives de l'esclat
de tantes hores de revolta

Les afirmacions extravagants del cap
que indiquen degeneració neuronal
avançat estat de descomposició
moral de la persona que retreu
als que l'envolten fets consumats
coses naturals que ocorren
pel seu propi pes sovint
envoltem-nos de paradís preuat
fixem la taxació dels somriures
cada meu badall val deu cèntims
així puc sufragar les campanyes
puc admirar els horitzons entaronjats
quan el sol es pon pesadament
les ombres m'acompanyen unes hores
fins que els ulls fan mal
i la llengua s'asseca com un bacallà
posat al sol sense pietat
pels mateixos pescadors colrats
assaonats com amanides verdes
llencen el seu crit al cel
reclamen la justícia merescuda
ningú no els fa cas
passen a d'altres activitats
on la rudesa del medi hostil
i la temença de les inclemències imprevisibles
timbaleja sobre els caps endrapats
per mocadors virolats i sedosos
fets malbé pels vents i el salobre
en hores de vetlla preludien
el desgavell dels navegants sincronitzats

Paradigmàticament els esclaus i altres persones
encara sobreviuen malvivint
de moments de lucidesa tranquil·la
on desplacen les pors escruixidores
bandejant-les amb un pal de fregar rovellat
per tal de gaudir del refrigeri posterior
les safates volen d'una puntada de peu
el cambrer molt sorprès no sap
quina cara posar
o quin cop de puny donar i a qui
per que sigui mereixedor i exacte
el parador del llagostí al vapor
aixeca la llebre i tothom
corre per tal d'enxampar-lo distret
engolir els enciams dansaires
és prebenda dels magnats
que amb les seves panxes com aeroports
ensopeguen amb l'auto-estima recobrada
s'entrebanquen en la parla abans
xiroia i deslligada, urpes
esmolades i temibles per ells
es claven a la carn sagnosa
fan saltar bocins i pelleringues
l'angunia de l'escena fa posar
els pocs pels de punta
tal com queden bocabadats
els admiradors dels espectacles improvisats
s'adverteix una punta de llapis
en mig de la cridòria desfermada
bravos i visques per les noves generacions
amb un cop de ploma desfan
la tradició de segles encoberta
en forma de migracions i assentaments
per mitjà de la persuasió verbal
amb il·lusions en forma d'àpat
s'ablaneixen les voluntats empedreïdes
i es captura l'arsenal del poder.