M'has mirat...

M'has mirat

M'has mirat mentre estudiava,
i consultava uns llibres a la biblioteca.
Potser furtivament, però també amb atreviment:
insistent,no has apartat la mirada.

No sol mirar-me ningú, almenys així,a mi, mai.
Estava classificant una nova planta,
tenia varis llibres oberts,
he resumit les dades i tu encara em fitaves
amb certa insistència descarada.

M'has descol·locat un xic, ja no estic tan concentrat,
i s'ha fet tard, i vaig tornant els llibres tot passant a prop teu
i tafanejant una mica.

Poc a poc m'he sentit ansiós, vigilat,perdut:
M'he sentit una presa acorralada,
Jo, que sempre m'he sentit un home lliure,
que sempre he passat d'aventures,
(perquè les aventures han passat de mi!).
M'he sentit atrapat i presoner,
Tot i que la vida no m'ha propiciat aventures ni passions:
has accelerat el meu batec, sempre tranquil i controlat.

podria haver preguntat alguna cosa,
una consulta banal, fent el despistat,
per no tinc armes, ni sé fer-ho,
sóc un home acostumat a viure al meu aire,
mes aviat solitari, melancòlic, poeta amagat .
amb obligacions, però també amb desitjos,
crònicament dormits.
i he anat marxant... sens mirar enrera.
mentre la teva mirada em quedava gravada
i el batec es mantenia una bona estona.

Aquesta nit recordaré la teva mirada fixa, escrutadora, descarada,
en el silenci de la meva nit,
llarga i solitària, com sempre.

Avet_blau