Metzina

Dolçor de mort.
Carícies del vent fred del vespre.
La porta es tanca rere meu.
Passo la clau.
No vull que ningú profani
El cau de pena on visc.

Em llanço als carrers,
Les dues i vint,
En quatre hores sortirà el sol,
Ja no hi seré per veure'l despuntar,
Adéu, dia.

Ningú, murmuris del vent,
Ningú no hi ha, només jo.
La resta és preferible evitar-la,
Viure de les divisions
Si és que això és viure.

M'abrigo més,
Béns carnals,
Idees banals, el que va ser i serà.
Surto a l'avinguda.
Què hi fan els fanals encesos,
Asfixiant el món en fums industrials,
Quan ningú necessita claror?
Aquestes hores són de la foscor.

M'espien, ulls de sang,
Atraca'm, assassina'm si vos,
Què hi tinc a perdre?
Passo pel seu costat i ell no fa res.
Què em pot llevar si no em queda res,
Què pot matar si el meu cor ja és mort?

Arribo al sud, allà on el mar cau,
Allà on la ciutat acaba
Dalt d'un turó de sang colgat.
M'assec dalt un roc,
Dur, fort, antic.
La lluna em veu i em somriu.
Jo li giro l'esquena i em renego de tot.

La ciutat sagna als meus peus,
La gent ferida de mort,
Morts vivents, no veieu que heu deixat d'existir?
Metzina, morfina,
Dolçor de mort que em ve a buscar,
A rebre'm,
L'exili dels sons.

Em giro de cara al cel.
Lluna, què hi fas encara aquí?
Vés, vés-te'n a un lloc on la vida sigui vida
I no aquest femer infestat.
Jo ja estic llest per marxar,
M'hi voldràs acompanyar?

Metzina,
Rius de foc fets d'aigua,
Carícies que són gemecs de dolor,
Abraçades, estenalles roents,
Massa cicatrius tinc a les venes,
Massa metzina les recorre
I tanmateix això és el que em manté viu.

Viu?
No per gaire més,
Si algun cop ho he estat.
Què se n'ha fet de l'amor?
Què se n'ha fet del món?
Què se n'ha fet de totes les promeses?

És més, què se n'ha fet de la mentida?
On és el diable contra el que he de lluitar?
On és el meu misericordiós Senyor?
On són les Guerres Santes contra l'infidel?

Satanàs és murri
I com Déu, va crear-nos a la seva imatge i semblança.
Qui sap si els dos no són el mateix,
I són només energia,
Energia que desaprofitem
I per això aquesta desgràcia de món.

Ja no més llum, llum de l'engany,
Ja no més tenebres, nit del parany,
Ja no més dies, dies d'agonia,
Ja no més segons, ,és enfonsada l'espina,
Ja no més vida, ara simplement
Vull metzina.

Què carai m'importeu,
Humanitat suïcida,
Immolar-vos és el que voleu?
Ofegar-vos en la vostra pròpia existència?
Sabeu crear sense haver de destruir?
Sabeu mantenir l'equilibri,
Sense haver de matar per veure néixer un nou assassí?

No, no sabeu fer res d'això.
Cecs, hipòcrites, desgraciats,
Morireu tots pel vostre propi verí,
Us perdrà la llum del matí,
Jo almenys no tinc necessitat d'adrenalina,
En tindré prou amb un vas de metzina.

Sé que només és l'inici,
Que jo no sóc res ni ningú
I que no em trobareu a faltar.
Mateu-vos tranquils
Que jo no vull sofrir
En aquest món en el que se m'ha posat
Per complir condemna de tots els meus pecats.

Moriu! Moriu i deixeu viure el món!
Sou botxins, cruels, no sou persones,
Sou màquines de mort,
Armes de destrucció massiva,
Només coneixeu l'interès,
No sabeu estimar, ni tan sols odiar.

Miserables! Falsos! Societat caiguda!
Què us creieu, que aquest formiguer és vital?
Aquest món que heu generat és una màquina de fer diners
A curt termini i amb un sol beneficiari,
Amb totes les conseqüències.

I encara cridareu de por,
Cridareu en veure-us morir.
Que patètics que sou!
Tan el que mata com el que n'és víctima,
Tots caureu igual
Perquè la humanitat ja ha fet prou mal
I aquell desgraciat del carrer no és pas pitjor que el nostre Senyor.

A la seva imatge i semblança.
Satanàs, ombra de destrucció.
No sabies com matar la Terra?
Ja tens el que volies, jo marxo.
Lluna, antiga lluna,
No et malfereixis en aquest infern,
Tu no n'ets responsable.
Vine amb mi.

Ha arribat l'hora.
Adéu per sempre,
Una última mirada a la lluna
I cau un estel fugaç.
Cau del cel a aquest infern.
No em llanço al buit.
Ja ho ha fet ell.
De què fugia? Jo del món.
On anava? Jo al cel.
D'on venia? Jo del món.
I ell? Del cel.
Érem iguals?

Potser m'ho hauria de plantejar,
Del foc a les brases i sempre nit.
Metzina a la sang,
Metzina i prou.
Canvia el món, doncs ell sol no canviarà.
En un gemec no puc més que dir-ho.

Metzina...