MES VACA, ara amb vedells de dubtós engendrament.

Un relat de: bousivaques
LA VACA CATALINA

Soc Catalina, la Vaca,
i ja tinc mes de mil anys;
ara, en plena adolescència
us cantaré els meus afanys.

I us parlo d'adolescència,
al ser encara, depenent;
del toro hispà soc captiva
al seu serrall indecent.

Soc de la raça romana,
amb un ibèric substrat;
amb pinzellades fenícies
i xarnegues a tot drap.

Bons bovers vaig tenir al néixer
mes tard mesquins i cagats;
ja recent, plens de cobdícia,
botiflers i aprofitats.

Fruit de haver-me violada
he tret fills del meu catau:
en bona part lleterada
dels de la terra del brau.

Però son ben meus, i els agambo
a sentir-se catalans.
L'aparença no l'esguardo:
barretina o farbalans.
____________

-Brau:
-Mai tindràs poder que torci
el sender que anem traçant,
i quan proclami el divorci
t'engegaré al botavant.

Ja segades les cadenes,
recobraré el cóm furtat;
i si el bou gosa abeurar-s'hi
l'estimbaré a l'espadat.

I amb la pleta endreçada
dansarem independents.
Tota la vedellada
cantarem als quatre vents.

Comentaris

  • Adéu Espanya[Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-10-2013 | Valoració: 10

    M’agrada la metàfora de la vaca... més encara pensant amb la vaca lletera, sobre explotada per la seva llet abundant. Després de llegir aquet poema, m’ha vingut al cap aquella famosa frase que es diu: España cariño lo nuestro no funciona!
    Molt de gust Bousivaques...
    Salutacions
    Eloi