Mercats despullats

Mercats despullats.

Un matí passejant amb un sol magnífic després de dies de fred a Barcelona, al bell mig de la vila de Gràcia, em trobo amb un mercat despullat, completament buit, sense teulat ni parets, sense parades, peixateres ni fruiters, un mercat al que han deixat només l'estructura de ferro, un ferro molt antic, rovellat i cansat pel pas imparable del temps, a vist passar infinitat de persones de tota mena, que compraven comestibles per acabar sent consumits a les llars dels graciencs.
Desgastat com he arribat jo a Barcelona, una Barcelona que m'ha salvat per segona vegada, m'ha rebut amb l'ànima en pena, desgastat i consumit per una vida sense motivacions i sense sentit, una vida amb amors falsos, luxes, jardins i propietats que no fan més que allunyar-me del sentit més basic de la vida... ser feliç!
No amb el que tens, sinó ser feliç amb qui ets, sense lligams a res que no t'ompli, feliç per viure el present, el només per avui, amb o sense tinences, luxes o propietats.
Despullant-me de por, de rancor, de ràbia, de tòxiques dependències i de sentiments destructius, que es creuen que tenen tot el dret de deixar-te en runes, i ... si! tenen el poder perquè nosaltres ho consentim. Fins que ja no pots perdre més i te'n adones que en realitat no has perdut, has perdut tot allò que t'allunyava de la teva manera de ser, la teva manera de viure, de compartir i de fer-ho tot amb el cor, sense intenció de rebre res a canvi.
Com aquest mercat, que despullat i en runes no ha perdut, al contrari, a guanyat al temps i ha donat un servei alls graciencs durant segles, per convertir-se en un vell jardí, que rebrà mares i pares amb els seus fills, a passejants i a nostàlgics del mercat, per veure la segona oportunitat que li dona la vida, segur de si mateix i dempeus molts segles més.
La mateixa oportunitat que em dona a mi la vida, una oportunitat per tornar-me a vestir de vida, d'alegria, de bons moments, moments per descobrir de mi tot el que desconec, per saber triar la gent que entra a la meva vida, gent amb ànima, amb llum i bona energia, amb cor i bones intencions, i sempre allunyar-me de la gent buida, gent que t'absorbeix l'energia fins deixar-te buit i despullat.