Mentre

Un relat de: Marta Miró Beltran

Mentre la ciutat es nega i els carrers s'ofeguen,
mentre per la ràdio difonen l'alerta vermella i prevenen els ciutadans,
mentre els mòbils no funcionen i les línies es bloquegen,
mentre el tràfic s'atura i la gent es posa a cobert,
mentre es desallotgen col·legis i es tanquen negocis,
mentre els ascensors s'aturen amb persones a dins,
mentre el servei d'emergències es posa en marxa,
mentre el dia es fa nit altra vegada,
mentre s'acosten tornados i el cel cau a terra,
mentre l'illa es converteix en la notícia del dia,

Jo em despullo de les pors i abraço la companyia.
Penso en tu, en on estaràs, què faràs, què pensaràs.
Escric que mai no vindràs.
El telèfon sona una vegada, altra, i encara més.
No em deixen evocar-te ni a la fi del món.
Em demano si t'hauràs deixat crèixer el pèl,
si encara somrius com abans.
Em trec la roba al pas de les paraules.
T'imagino estimant altres homes.
I la tormenta sembla caure sobre la meva pell.

Mentre els llamps il·luminen la casa en la foscor del migdia,
mentre la ràdio sona al compàs del teclat,
jo penso en tu, en si estaràs bé, si em recordes.
Si imagines els meus llavis sobre els teus.


Octubre 2007

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Miró Beltran

Marta Miró Beltran

2 Relats

1 Comentaris

947 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer a Palma de Mallorca l'any 1988.
Escric gairebé des que en vaig aprendre. Escric per alleugerir els pensaments, els records, les neures, les intoxicacions mentals, les banalitats. Escric el que encara no ha passat però passarà. Escric tot el que no ha passat però que indiscutiblement recordo. Escric per no haver de parlar amb ningú, perquè el full en blanc em comprèn i alguns dies, fins i tot, em contesta.
I m'he decidit a publicar, al meu ritme, tot cal dir-ho. Bé, això, que m'he decidit a publicar perquè ja és ben hora que algú em critiqui.