Mentre

Mentre la ciutat es nega i els carrers s'ofeguen,
mentre per la ràdio difonen l'alerta vermella i prevenen els ciutadans,
mentre els mòbils no funcionen i les línies es bloquegen,
mentre el tràfic s'atura i la gent es posa a cobert,
mentre es desallotgen col·legis i es tanquen negocis,
mentre els ascensors s'aturen amb persones a dins,
mentre el servei d'emergències es posa en marxa,
mentre el dia es fa nit altra vegada,
mentre s'acosten tornados i el cel cau a terra,
mentre l'illa es converteix en la notícia del dia,

Jo em despullo de les pors i abraço la companyia.
Penso en tu, en on estaràs, què faràs, què pensaràs.
Escric que mai no vindràs.
El telèfon sona una vegada, altra, i encara més.
No em deixen evocar-te ni a la fi del món.
Em demano si t'hauràs deixat crèixer el pèl,
si encara somrius com abans.
Em trec la roba al pas de les paraules.
T'imagino estimant altres homes.
I la tormenta sembla caure sobre la meva pell.

Mentre els llamps il·luminen la casa en la foscor del migdia,
mentre la ràdio sona al compàs del teclat,
jo penso en tu, en si estaràs bé, si em recordes.
Si imagines els meus llavis sobre els teus.


Octubre 2007