ment... viatge i surrealisme

Un relat de: Marc Freixas

ara
no hi sóc...

no vull viure
dins d'una societat
establerta en el córrer més que el temps


la ment
marxa de viatge
a conèixer éssers malèvols
que jo no volia,
però que ara s'han instaurat a dins
per saber si vull fer la guerra amb ells
o deixo que facin la seva via cada cop més allargassada

he vist
la gent que passeja,
envoltant-me per carrers amples, estrets... i porten el ganivet a les mans, com si volguessin atacar-me sense motiu

els hi he dit moltíssimes vegades
que no es preocupin per mi,
que jo, a la meva manera
ja faré el cor fort
per entendre qui són
i què volen ... però sembla que el què volen ho tenen clar :

fer-me mal

i vénen cap a mi
decidits a ferir-me l'ànima malalta

no en tenen prou
de veure'm capcot
amb els ulls plorosos i tremolant,
patint
per si tot plegat és real o imaginari... no en tenen prou!! creuen que faig el ridícul posant-me d'aquesta manera tan emporuguida
i aprofiten qualsevol moment de debilitat
per clavar-me el ganivet ben endins


aquesta situació imaginària,
aquest somni
que té forma de viatge,
aquesta ment surrealista
que ocupa sovint el lloc de la raó quan se'n va

anímicament destrossat
perquè no sé d'on ha vingut el malefici
d'aquesta por irracional
que pren la vida bojament
lligant-me les mans


però hi sóc... ara hi sóc
per establir una societat
capaç de no córrer més que el temps

la farem
i serà més justa i solidària,
i entendrà
que la ment, aquesta nostra ment
ha de tenir un espai immens en el valuós temps

Comentaris

  • Surrealista [Ofensiu]
    Naiade | 29-06-2010 | Valoració: 10

    Un poema que et surt del teu jo més intern. Jo també com la Pilar, voldria ajudar-te a sortir d'aquest patiment, però la ment té tantes cares, tantes facetes que el que val per a un, per un altre no serveix.
    Tens la sort de saber plasmar tan bé les teves pors, les teves tortures, això ja és un primer pas per tirar endavant i cercar el camí que tu voldries. Pensa que dins la ment, si aconsegueixes tancar amb clau aquets engendres imaginaris que et fan mal, pots trobar una altre porta, que estic segura que ja l'has trobat algun cop, on hi té cabuda tota la màgia, meravelles de les que pots gaudir i a traves de les lletres deixar-nos gaudir a nosaltres dels teus escrits.
    Suposo que no és fàcil aconseguir-ho, però poc a poc pots aconseguir-ho.
    Desitjaria que aquest relat fora tan sols producte de la teva gran imaginació.
    De totes maneres l'estrofa final m'agrada, és positiva
    Espero tornar-te a llegir ben aviat.

    Una càlida abraçada

  • Poema profund i sincer...[Ofensiu]
    brins | 21-06-2010 | Valoració: 10

    Versos entranyables, paraules adolorides que m'agradaria saber consolar... però crec que res ni ningú pot fer-te adonar del gran potencial de sensibilitat i coratge que guarda el teu interior; tan sols pots fer-ho tu mateix.

    És cert que els éssers humans no dediquem a l'esperit tot el temps que li caldria, la societat ha inventat un rellotge que no és pas el més adequat, però el fet que tu sàpigues escriure tan bé els teus pensaments i les teves emocions t'ha d'ajudar a ser feliç. Escriure el que sentim és un primer pas per aconseguir la pau.

    Rep una càlida abraçada amb tot el meu afecte,

    Pilar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.