M'empastifo

Agafo la mantega dúctil entre les meves mans de cendra. L'agafo fortament amb totes dues mans i em refrego la mantega per la cara: per les galtes, els llavis i la barbeta. També pel nas, per les parpelles, per les celles i el front, i també pels cabells, que són negres i curts, i ara llardosos. M'he engreixat la cara i ara el cos: el coll, les espatlles i les aixelles, els braços, els pits i la boca de l'estómac, per fora, en aquella part de l'abdomen on tots els dolors punxen histèrics i insistents, on els mals cremen a l'infern les seves agonies. S'ha acabat la mantega però encara em queda llard a les mans per embrutar-me el sexe, les cuixes i els genolls, i encara me'n queda una mica, entre els dits, per embrutar-me els peus i els dits dels peus.
Al bany deixo rajar l'aigua de la banyera, que s'escapa pel desguàs i miro com l'aigua es perd de l'aixeta al desguàs, inútilment, i el soroll se m'enduu mitjançant pensaments desconnexos a un altre món, un món molt llunyà i inexistent.
Per què vols una cita amb mi? Tan convencional ets? Si et vaig dir que volia que passéssim una nit junts no era perquè anéssim al cine agafats de la mà, i tampoc era una proposta carnal. Només volia que algú m'acariciés els cabells, que m'estrenyés entre els seus braços, que em donés una mica d'escalfor humana, simplement això. No cal que pensis gaire en si hi ha, en la meva proposta, alguna escletxa de futur i tampoc tinc la intenció de fer-te fruir de desig. Només vull un petó al clatell i una mica de repòs.