MeloRepte 168 – OWL CITY: “Fireflies”

El Melorepte - ”Fireflies” d’Owl City



Petjades indelebles – Núria Niubó

En la solitud
del meu paradís prohibit
les joguines
curulles de records
canten
en victòria sobre el temps
la meva estampa idíl•lica del passat
amb l'encant
d'una saviesa ancestral.

Són
petjades indelebles de la infància
paisatges
de figures irreals
harmonia
de colors en moviment
cúmuls
de sensacions renovades
esclafit i triomf
de llums en la tenebra.

I en plàcida fi
d'un somni en l'albada
dansen al só majestuós
d'un cant irreverent.


...............


***

Minúscules lluminàries – deòmises

Has trescat per quietuds enceses,
Minúscules lluminàries que eixamplo
En l'ànima com garlandes efímeres
Que remouen la memòria de la infància.

M'has embolcallat amb dits inquiets
L'entorn limítrof de la pell malalta de tu,
I ara visc en l'insomni d'anhelar
La llum perpètua de la teva fragància.

Però cal que m'escolti el món el batec,
Que repeteix el teu nom en contínua
Ressonància, si sóc espera, ànsia, tendència?

Cal que vaticini la dependència diària,
Si ets la llar que m'ofereix abric quan el desfici
De l'absència esdevé indici de presència?

En blanc i negre – angie

Obrint camins entre nebul•loses
ballo en ziga-zagues al teu voltant
emparat en la foscor - la cara oculta de la lluna -
et miro, et toco i beso, xiuxiuejant.
Però la remor imperceptible de l’onada,
quan ja el dia ha despertat
barreja el somni nocturn amb el desig insondable
de tornar a sentir-te - joc arriscat -.
I els mesos titil•lejant engrandeixen el calendari
sense cap nota que encercli de vermell el teu nom,
i és llavors, quan el temps jove, perdut sense adonar-me,
s’entesta en convertir-me en estel fugaç
per continuar la recerca d’estratègies, qui sap com.

Cuques de llum fan sanefes a les jardineres
on abans hi havia flors de colors…
cristal•lines llàgrimes pengen del sostre,
ploren els pensaments càlids, malgrat la tardor,
els àngels que guarden les petites coses
envien missatges codificats de conhort.

Cansat de carències i afectes fràgils
m’abraço amb totes les ganes ben fort,
content, envait per l’eufòria d'estimar-me,
Miro el llis coixí i... et trobo! :
He recuperat la son.

Cuques de llum fan de capçalera,
i a les jardineres, petits cactus defensen
que el blanc i el negre facin l'amor.

JOGUINES.... – brins

Joguines,
aiguaneix d'inspiració...

Sou pàgina d’un món de somnis
que m’impregnà la pell de fantasia,
inici i llavor d’infinita imaginació.
Se m’esvaïren els dies de blau tendre,
però tot perdura en el cos del temps;
els perfils d’or... tan sols transmuten.

El cor em batega, jogasser encara,
amb un llapis i un paper;
recordo qui sóc i qui he estat,
i invento belles grafies.
Mantinc, tossuda, aquella il•lusió;
encara jugo...escric poesia...

---

Votacions

Veredicte

Comentaris

---