MeloRepte 13 - Far away (Nickelback)

El Melorepte - Far away (Nickelback)

Potser no... - deomises

Lluny, ets lluny i no noto que les teves passes
Hagin portat els vents de la tempesta que acomiada.
Potser perquè sé que seria insuportable la vida
Sense llevar-se amb el somriure de qui estimes.

Lluny, i no sé arreplegar les forces per a fer-te propera
Enmig de l'abraçada paralitzadora del fred més intens,
Per a sucumbir als teus braços de dona i de mar tendra.
Potser perquè les paraules s'han erosionat en la meva boca.

I somnio que els llençols guarden la teva fragància encara,
Que el sol del nou dia em desperta amb l'alè de la teva besada,
I sé que tot ha marxat. Enllà, massa enllà, i ets lluny.

I cal viure mentre quedi esperança -això he après amb incredulitat-?
Cal lluitar encara que sàpiga que tindré l'amargor de la derrota,
Encara que senti el teu cos en la buidor que et manté lluny?

***

L'últim adéu - Thaïs

Puc viure amb tu, sense tu.
Puc tornar a somiar,
puc tornar a reviure
l'ultim petó,l'últim adéu.


Puc enyorar-te,puc oblidar-te.
però mai deixaré d'estimar-te
per molt lluny o molt a prop
que es trobin els nostres cors,
els nostres éssers.


Et quedis al meu costat
o desapareguis per sempre més
no oblidis mai
l'amor que compartim,
que compartirem eternament.



Pluja que recorda - Jimbielard

Plou, cau nostàlgia des del cel
Punxa el cor la llunyania
Que magnifica l'aigua pluja
on l'aixopluc pot oblidar-te
i l'aigualera recordar-te

Plou i vull beure'm l'aigua i vaig
Corrent pels bassals xapotejats
Pel lleuger caminar que m'acosta
Al teu crit d'enyorança estripa
Guiat em fuig la llunyania

Veig a contrallum per contemplar-te
Dins intenses fuetades d'aigua
Que cauen esquitxant sobre el ciment
I alliberant t'estimos al seu esclat
Refugiant les raons del meu remull

Glaucs els ulls que em descobreixen
configurant el teu rostre lluny
com eternes les imatges em fereixen
recordant-te fins tocar-te
el rostre encara fosc inexistent

I perquè plou et sento lluny
Car la pluja que ha estat remesa
Omple els bassals del teu plor
Des d´on cada gota et recorda
I suavitza el meu dolor


Pensament llunyà - Rita O'Neal

Sóc jo qui et vull deixar, ja he patit prou,
però no goso marxar del teu costat
no és odi, que sempre t'he estimat
però dins meu alguna cosa es cou.

Et faig fora, jo vull reflexionar
vull ser tota la tarda pensament
descansar de tot aquest fixament
que, poc a poc, em fa descarrilar.

Hi ha d'haver un remei contra la buidor.
Sóc forta, ho intentaré avui mateix.
Començo a fer les teves maletes.
Què em passa que tinc aquest pes al cor?

Mirant sota la roba d'un calaix
he trobat les fotografies velles
i t'he vist junt amb mi, feliç i reies,
refaig aquells dies com un collage.

Ja tinc ganes que tornis aviat,
torno a desar les fotografies,
et truco, no vull que passin dies,
i ets davant de casa aparcat.

I tu m'abraces i m'ofegues
fins que ens troba la llibertat
de saber-nos enamorats.


Avui, demà i sempre més - kispar fidu

En aquest espai,
en aquest temps,
sota aquest silenci;
puc veure't.

Sota aquests cels,
entre aquests miralls,
en aquests indrets;
observar-te.

Recordar-te;
entre aquells llençols,
sota les nostres pors,
amb la força dels amors.

Quan eres aquí,
amb mi.

Entre els teus dits,
les teves mans,
els teus peus;
voldria estar.

Sota els teus ulls,
entre els teus pits,
juntes somiar,
sempre restar.

Ets aquí, ara,
amb mi,
ahir i demà també.


Dutxa caducada - Nurithy

Surto de la dutxa a quilòmetres de tu,
m'acaben de besar les gotes de la pluja,
les llàgrimes que t'enyoren i ensabonen,
esclaten somortes en tovalloles blanques.

Intento hidratar la meva pell
fornejada d'errors del passat,
masegada per dits de pecat.
Ara és massa tard i corre

l'aire d'oblit en l'ambient, esmorteït
de les teves memòries, l'espera
de la que sóc víctima eterna.

La crema rellisca per les meves cames,
criatures bessones de la soledat,
abandonades, esperen les seves germanes.




Votacions

Veredicte