Cercador
Meditacions sobre la vida i la mort
Un relat de: Josep Bonnín Segura- Compartir:
He meditat molt sovint sobre la vida i la mort. He viscut molts d'acomiadaments, que no pèrdues. Dic, no pèrdues, perquè per a mi les persones estimades que han fet el traspàs, són vives dins del record. Dins totes les vivències que en el seu dia vaig poder compartir amb elles. Les bones, menys bones i inclusiu les dolentes.
He acomiadat a mon pare, a ma mare, a un germanet petit de tres anys, fa molta estona, quan jo encara era un infant i no vaig esser plenament conscient. D'adult l'he notat a faltar. Ma mare no va esser capaç d'acceptar el fet i morí als 64 anys d'un càncer de pulmó, en canvi mon pare feu el procés d'acceptació per a continuar vivint i mori als 85.
També he acomiadat molts oncles i moltes tietes, i també no fa gaire estona al pare de la meva dona. Porto moltes persones estimades, que han mort mentre jo feia el camí de vida. He viscut amb alguns d'ells seus darrers moments i els he ajudat com podia i com sentia el trànsit, el trasllat a la casa del pare, que és el lloc on crec que van els seus esperits per a continuar un procés d'evolució que no acaba mai. Ja que també crec que l'esperit és immortal i simplement deixam el cosset agraint-li tot el que ens ha permès experimentar en vida, fins al moment de la partida. Aquest cosset que en la forma que sigui tornarà a la terra i un dia formarà part d'un arbre, una flor, una falzia, qui ho sap.
Escric aquestes línies, perquè ara mateix estem, la meva dona, el meu fill i la seva companya i jo i totes les persones que l'estimem en un altre instant d'acomiadament. La mare de la meva dona Na Margalida, que ha viscut amb nosaltres des que el seu home feu el traspàs, té un mal mal. Li varen detectar un càncer molt estès, el qual està afectant tot l'aparell digestiu: Fetge, pàncrees, budells. No té tractament possible. Ella té 85 anys i els ha viscut amb una salut de ferro. Ara mateix el que resta és que estigui en pau, sense angoixa, acompanyada pels qui l'estimem, per fer la passa final aquí a la terra. El moment , com sabeu tots el que n'heu viscut algun de semblant, és dolorós.
I el patiment sol venir d'una no acceptació. Hi ha una lluita interna i deixa d'existir quan aquesta es resol. Llavors torna la pau i adquirim un grau de visió més alt. Deixam de patir per nosaltres i transcendim aquest estat, per intentar el màxim d'equilibrats i centrats, poder ajudar a aquesta persona que ens deixarà. Volem no enganxar-la amb les nostres pròpies pors, ja que ella les percep; i retornem a l'amor incondicional acceptant que ella ha de fer el seu propi camí, sense interferències i menys de les persones que l'estimam. I afegir que són ells o elles, les que trien la persona amb qui es moriran. Inclusiu si trien morir-se quan estan totes soles. I ho dic, perquè ho vaig poder comprovar amb la mort de mon pare. Havia estat tot el dia amb ell, quan l'horabaixa va venir el meu germà a substituir-me i jo me'n vaig anar cap a casa. En aquells moments vivia a s'Arracó. Arribant a casa i havien passat tres quarts d'hora , el meu germà em telefonà comunicant-me que acabava de morir. Havia triat morir-se quan hi fos ell. Em va quedar molt clar.
Quan arribem a aquesta percepció, ella també percep la nostra pau. Quan arribi el moment i ella se n'adoni que s'està morint; -aquesta percepció arriba a tots i si estem atents ho notarem- nosaltres hem de ser prou forts per a donar-li tota la força i l'esperança que precisi per a vèncer les pors que generarà el moment, a fi de què no hi hagi lluita i si n'hi ha que sigui el més breu possible perquè fa molt mal. Vos assegur que he acompanyat a familiars en agonies brutals amb una lluita titànica. En canvi d'altres on la pau ha regnat i s'han convertit en unes i uns vertaders mestres. Són ells, si no anem amb clucales i prejudicis, els que vertaderament ens ensenyen. Tant el que hem de fer, com el que no hem de fer, quan ens arribi el moment.
Viure els acomiadaments dels que he parlat, són els que m'han donat l'oportunitat d'esser qui som, a més de totes les altres experiències de vida. Al mateix temps m'han donat la possibilitat d'escriure aquestes paraules que neixen d'una experiència directa. Cada acomiadament m'ha fet més fort, m'ha enriquit com a ésser humà i he aprofitat aquesta riquesa que se m'ha regalat per a com a persona ( i també en la meva tasca de terapeuta) poder-la compatir per seguir ajudant a altres persones a fer el camí, metàfora, de viure realment la vida, des de la seva profunditat i senzillesa. Tornar a fer un viatge dedins nosaltres mateixos per obtenir les respostes a les nostres preguntes, ja que únicament allà s'hi troben. Podem viure totes les percepcions, experiències, sentiments; però allà on les fem nostres, és interioritzant-les. I a descobrir el que realment hem vingut a fer per aquí i no el que ens volen vendre i pretenen que fem la nostra vida, plens d'incoherències i a la recerca de cobrir necessitats estúpides i perdre un temps més que valuós.
Des d'aquestes planes vull agrair, en nom de la meva dona, i el meu, a tots els amics i amigues de Sóller, com d'altres pobles de Mallorca i també de Catalunya, País Valencià i molts altres llocs, les seves paraules i mostres de suport. Han estat un bàlsam tant per la meva dona com per mi. I vull agrair des d'aquí a la gran família relataire de la pagina electrònica on habitualment escric, relats en català, les mostres d'afecte que han deixat constància tant en el fòrum, com per correu electrònica com al Facebook.
Quan escric aquestes paraules, ja ha estat traslladada a l'hospital Joan March, a cures pal·liatives, on esperarem el desenllaç, i viurem el seu acomiadament.
Josep Bonnín
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]nuriagau | 18-05-2009
Gràcies, Josep, per compartir amb nosaltres aquestes paraules fruit de les teves experiències personals. Desitjo que el fet que hagis plasmat aquests pensaments en un paper (o a la pantalla) t'hagin servit per posar en ordre tot aquell garbuig d'idees i sentiments que se'ns barregen quan vivim moments d'aquests tipus.
He trobat molt encertada la frase: "Viure els acomiadaments dels que he parlat, són els que m'han donat l'oportunitat d'esser qui som, a més de totes les altres experiències de vida."
Felicitats per aquesta reflexió tan existencial i assenyada!
Núria
-
Gràcies[Ofensiu]Epicuri | 18-05-2009
Es una poderosa paraula que s'expandeix com el propi, univers, o els propis, si n'hi an molts.
L'art, el mots i els bits. Un vehicle, entre tants, d'un cor que batega, en tot i en tots.
Cal aprofitar-lo com ben dius, a fons. Acceptar plenament vida i mort.
Una forta abraçada, per tots; un aforta abraçada. Amb tota la forçá del mot.
-
...[Ofensiu]crohnic | 18-05-2009
Et desitjo tota la força necessària per superar aquests moments difícils...
Són molt encertades les teves reflexions sobre la mort...
Jo, fa poc vaig perdre a algú molt estimat de manera imprevista i quan encara podríem dir que no era el seu moment... però com molt bé dius tu, aquestes persones no moriran mai mentre's nosaltres les mantinguem vives en el nostre record.
Una abraçaca company!
l´Autor
407 Relats
921 Comentaris
539748 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.
Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"
M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera
Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"
He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.
Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.
r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"
Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.
Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"
He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.
Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"
Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.
Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"
"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡
Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com
El meu bloc: Poemes de'n Josep
El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum
"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"
(descobreix què és "R en Cadena")
AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!
Últims relats de l'autor
- Benediccions frustrades
- Declaració
- Per meditar...
- Moltes felicitats
- VINT ANYS DEL VIATGE AL CEL POÈTIC
- Viatge a Ítaca
- Presentació de la novel·la d'en Toni Arencón.
- 8 de març- Dia internacional de la dona
- Velleta a Sant Joan
- No renuncio a res
- Als éssers anònims meravellosos
- Carta als Reis d’Orient
- Reset
- Paraules
- Regalims de tendresa