Mastercard?

La societat d'avui en dia està immensa en les arenes movedisses d'un consumisme compulsiu el qual ens incita a adquirir molt més del que podríem arribar a consumir en altres temps. Tanta és la nostra fal·lera per aquests paperets de colors llampants, els bens materials i "l'american way of life" que ja no ens limitem a comerciar amb objectes, menjar i luxes, no, sinó que hem trencat el petit fil que separa lo ètic de lo immoral, rebaixant-nos a especular fins i tot amb sentiments, vides, i altres immoralitats que no m'atreveixo ni a mencionar. És que potser ho podem comprar tot? Tots tenim un preu? Jo no en tinc cap dubte.
A priori, si algú ens demanés quelcom desagradable que atemptés contra la nostra integritat o la dels demés, de ben segur que ens hi negaríem rotundament. Per contra, la cosa canviaria si a canvi d'aquesta "immoralitat", rebéssim una compensació econòmica suculenta.
Segur que potser ara mateix estaràs pensant: " Jo mai faria res immoral a canvi de res", i mentiries. T'ho demostraré de la següent manera:
Imagina que una persona et proposa de que un dia facis classe despullat. És evident, que de bones a primeres tu diries que no, però, i si et donessin un milió d'euros? Ni t'ho pensaries. Un cas més extrem es el següent:
La duquessa de Alba et fa una proposta sexual. M'imagino que t'hi negaries ( encara que hi ha gustos per tot, clar). Però, seguiries pensant el mateix si et donés a canvi 50 milions d'euros?
Amb aquest parell d'exemples tan excèntrics i sospitosament estranys només m'agradaria il·lustrar al mateix temps que parodiar la societat en que vivim. Una societat materialista i exempta de valors morals. Una societat en que fins i tot vendríem a la nostra mare per quatre duros...

Ja que tots tenim un preu