Carla, ets tu?

Carla?

DILLUNS. Morfeu ja és a casa seva i ja tornes a estar sol i desprotegit davant d'un nou dia que encara no ha estat acceptat pel teu subconscient. La idea de tornar a començar sembla jove i absurda donat que l'única cosa que et separa dels mars tèrbols de la teva imaginació és la melodia curta però irritant d'un despertador que sona. No obstant això, no ha estat ell el que ha aconseguit separar-te de les teranyines extasiants dels somnis, sinó la carícia d'un amic. El sol, encara tímid, frega suaument la teva pell però amb el fervor implacable de la natura deixant entreveure una intrigant llum color de rosa. Els teus ulls encara no han gosat obrir-se, tot i que la brisa fresca que entra per la finestra invita a aventurar-se a fer-ho. No sembla que hagi passat el temps des de que hem sentit el despertador, però ja han passat vint minuts i se'ns comença a plantejar la possibilitat de submergir-nos en un nou dia. Ens incorporem, mirem al nostre voltant, ens toquem la cara... res ha canviat des del dia anterior: les cortines blanques de l'habitació suavitzen el color fosc dels mobles, d'estil minimalista, que va comprar la teva dona un mes abans del diagnòstic. Sempre et recorden a ella, tenen com una part de la seva ànima impregnada. Ja fa cinc anys de la desgràcia però tu la revius dia a dia, ho sents com si hagués sigut ahir. És molt difícil criar una nena, una persona sola i encara més si té els seus ulls. Però saps que has de ser fort, que la vida continua i que encara que la teva vida no sigui més valuosa que la del ratolí que agonitza amb el verí que vas posar ahir, has de seguir en vida, si més no perquè la teva filla no es mereix ser també orfe de pare. Ja no vius, però tampoc no estàs mort: "serà així l'infern?" , et preguntes constantment. No t'havies adonat què dura és l'absència d'una persona estimada, mal que no desitges a ningú, però en el teu subconscient saps que t'agradaria ser dolent, passar de tot i fer mal a la gent, així sabrien el que tu sents, així et comprendrien, perquè en aquests moments, estàs sol en un món de llàgrimes... Els dies cada vegada són més llargs, no pots fer-hi res... Despertar és l'únic instant en què desconnectes del món real, una evasió momentània, trencada pel despertador i perquè els somnífers que t'has pres la nit abans deixen de fer efecte... Tinc la sensació que avui m'acomiadaran de la feina, fa dues setmanes que sempre arribo tard. Abans, però, acompanyo l'Amèlia a l'escola i menjo alguna cosa, no per gana, sinó per mantenir-me amb vida, si a això se li pot dir així.
DIMARTS. Els dies transcorren tan lentament que no m'hi acabo d'acostumar. Avui em sento diferent, encara no he obert els ulls, però pressento que serà un dia difícil. Al passar els meus dits pel seu cantó del llit noto alguna cosa familiar. Em recorda el seu tacte. El tacte carnós de l'hoste desconegut no se'm fa res estrany, sembla que m'alegri de tocar-lo. Quan me'n adono li estic tocant un pit. La sang se'm glaça de cop. Una descarrega freda em recorre totes les parts del meu cos, començant pel peu, que tinc fora el llit, i sortint per la mà, garratibada de l'ensurt. Qui és aquesta desconeguda que jau al meu costat? No pot ser. Encara dec estar somiant, és ELLA. La primera cosa que suposo és aquesta, però quan em faig una espellifada i comprovo que no es així, ja no sé què pensar. Estic al·lucinant? Els fantasmes existeixen? Això és real? Què era aquesta broma macabra? Quan el somni no podia ser més real , la meva filla obre la porta i fa un peto de bon dia a la Carla " Bon dia, mama" diu ella excitada. No entenc res, no vull saber ni tan sols si és veritat o no. Potser això ha sigut Déu que m'ha donat una altra oportunitat, potser podem tornar a ser una família. Encara que això té poques probabilitats que sigui veritat, m'agradaria viure com si ho fos, la meva vida tindria un sentit si fos així. I si és un somni, doncs aprofitar-lo al màxim...
"Bon dia, princesa" li dic plorant És la primera vegada en cinc anys que sóc feliç, li faig un petó i ella em diu: "Estic viva amor, estic viva".