Cercador
Màstec
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Mastego un màstec esgrogueint-me els llavis, les dents i la llengua;
primer t'espero, ets lluny i em vols prop teu.
Quan et tinc, passejo al teu costat,
i respecto el teu caminar tranquil;
llavis, dents i llengua es volen fondre,
tot passant per una font amb aigua dolça,...
M'escapo tot corrent cap a la font,
i ella em fa un somriure indecís, d'aquells que no saps què volen dir;
m'eixugo els llavis, les dents i la llengua,
tot bevent de font amb aigua dolça,
i fresquíssima,
i saludable,
i de seguida torno al costat teu, mentre es creuen les mirades al compàs dels ulls oberts i penetrants.
Després...
Després ja no recordo el gust del màstec,...
Comentaris
-
màstec[Ofensiu]salvatore vinyatti | 15-09-2004 | Valoració: 9
La gracia del poeta es fer d'un tema senzill un poema. Felicitats
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872668 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.