Màstec

Un relat de: Marc Freixas

Mastego un màstec esgrogueint-me els llavis, les dents i la llengua;
primer t'espero, ets lluny i em vols prop teu.

Quan et tinc, passejo al teu costat,
i respecto el teu caminar tranquil;
llavis, dents i llengua es volen fondre,
tot passant per una font amb aigua dolça,...

M'escapo tot corrent cap a la font,
i ella em fa un somriure indecís, d'aquells que no saps què volen dir;
m'eixugo els llavis, les dents i la llengua,
tot bevent de font amb aigua dolça,
i fresquíssima,
i saludable,
i de seguida torno al costat teu, mentre es creuen les mirades al compàs dels ulls oberts i penetrants.

Després...

Després ja no recordo el gust del màstec,...

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.