MAS BARNOLA. LLES. CERDANYA

Tornàvem de Viliella, havíem dinat a Cal Tià, amanides amb formatge de cabra, carns a la brasa i postres del país , només em sobtava un xic que el ‘ vi de la casa’ fos de Navarra; havíem fet un passeig fins al salt del Molí de la Llosa, i mentre conduïa de tornada a Lles, m’explicava la Rosa, que havia tingut ocasió - anys enrere – d’assistir a la Santa Missa a la Capella del Mas Barnola.

L’accés fins a la finca s’ha de fer per un camí privat, i tant bon punt érem davant la casa, sortia del vehicle i m’adreçava en català a la primera persona que trobava ; bona tarda, voldria visitar la capella, si m’ho permetent .

Em calia esperar un xic fins que em rebia el propietari, i em demanava raó de la meva presència; li explicava que als del coneixercatalunya.blogspot.com , ens encanta visitar cases pairals, capelles, ermites, castells,... i amb algunes imatges explicar la nostra experiència.

Sortia en primer lloc el tema del topònim, que malgrat escriure’s amb B / BARNOLA, l’actual propietari pensa que podria derivar de la presència en aquest indret de l’arbre anomenat VERN alnus glutinosa, molt corrents a la Cerdanya a les vores de rierols i canals. El sufix ola és una forma de diminutiu en llatí, i tindria un significat de ‘ petita concentració de verns, o bosquet ’, en contradicció a VERNEDA que significa ‘ bosc de verns’.



Ens ensenyava la capella on havia lluït darrera de l’altar un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila; actualment presideix una imatge de Nostra Senyora de Montserrat.



El Mas Barnola, que fou la casa pairal dels Barnola, darrers senyors de Lles, és un gran i magnífic edifici, que clarament ha anat creixent al llarg dels anys. Em feien notar la presència de dues grans pedres en una de les portalades, en les que figura una data, que ens confirma el nostre ‘lector de pedres’ que és l.563, i una segona amb la llegenda clàssica ‘Jesús i Maria’;




pensem que aquestes pedres procedien d’un altre lloc , i que es van col•locar aquí en una de les reformes / ampliacions que la casa ha viscut.



Recollia una imatge de la casa principal, abans d’acomiadar-nos del propietari, a qui agraíem aleshores i reiterem aquí les seves atencions i fineses.